...i si venen amics a Scotland?

Aquesta última setmana ha estat de visita per terres de Braveheard els amics i el brother. I que s'han endut d'aquestes vacancetes? doncs mocs, tos, riures, anecdotes, vistes increibles i... unes mil i pico fotos. Tot això gràcies a que aquestes terres són com un desert verd, on a Catalunya serien tot de pobles, a que la pluja ha fet acte de presència junt amb els virus cubats previament per mi, a la gent amable del país i a les vaques peludes que hem vist al llarg dels gairabé 1400km fets en 5 dies!!!

La veritat és que es molt agradable que els bons amics i el germà facin una visita, però com jo ja he parlat molt sobre aquestes terres us deixo a vosaltres que anoteu les vostres anecdotes i records!! Mentre deixo un es fotos aquí!!

... i si anem a jugar a Paintball?

Aquesta ha estat una de les experiències viscudes per terres de Braveheart. Va se a l'agost però fins avui no he adquirit les fotos. Com veureu el terreny era ideal, fang, pluja lleugereta, rius, vestits de camuflatge, trinxeres i diversió a dojo. Van ser unes hores divertides entre les que hi ha imatges com la d'un servidor tirat per terra darrera uns coberts per aniquilar a la gent que estava en el "fort", o les del resultat de que et disparin al cap a discreció o de arrosegar-se per terra com els mateixos cucs de terra!

Una experiència recomenable per a tots, això si, si ho podeu fer un dia de plugeta l'ambient millora moltíssim i l'experiència es multiplica. Cal destacar que després vaig estar una setmana amb tiretes.....

...i si fem un mini resum?

UN MES. Sí sí, ja porto un més fora de casa i us preguntareu que dona de si mateix un mes sense treballar en un país extranger? doncs de moment una mica de tot, temps d'estres, temps d'anyorances, temps de coneixer nova gent, temps de festes, temps de nous hàbits com anar de compres, fer rentadores....

La meva pregunta recorrent aquest mes ha estat, on són els francesos, alemans, txecs, italians, portuguesos.... On van aquests a aprendre anglès a l'estiu? pq tots els espanyols estan a Glasgow? però tot i la pregunta, que es una mica de resentiment per la meva poca conversa amb la llengua del país, en aquest més he conegut gent molt maca d'arreu del territori espanyol i que aquesta setmana comencen a marxar cap a casa seva i amb el que aquesta setmana vinent renovaré amistats i així en tongades de 3 setmanes, ja que el senyor Zapatero ha decidit que per anar a estudiar 3 setmanes com a mínim a l'extranger et dona 1.600€ si ets universitari. Però el que no va pensar el govern és que si envia tothom al mateix lloc el fet de parlar en anglés és el mateix que si subpensiones clases a madrid, màlaga o qualsevol ciutat dins el territori.

Apart de tot plegat vaig aprenent poc a poc l'idioma i ara comença el segon més amb ilusió i noves prespectives, però ja us explicaré!!

Una abraçaca a tots!!

...i si m'acomiado?

Mirant amb certa nostalgia dels successos donats fa un parell de setmanes he realitzat aquest primer muntatge del que va ser un molt bon sopar al Bar Solà!!



GRÀCIES A TOTS!!

...i si anem d'excursió?

Hi ha molts indrets de Catalunya on hom pot anar amb els amics a gaudir d’un diumenge, però no hi ha cap tant emblemàtic com pujar a Montserrat. Aquesta muntanya màgica plena d’història i significat pel poble català és on regenta la nostre Patrona.

Doncs aquest diumenge i amb motiu de acomiadar-me d’aquesta muntanya per una temporada, ens vem engrescar per pujar en un principi cap el monestir situat a 700m d’alçada, però... pujant i animats pel dia que feia un cop arribats a l’ermita de Sant Miquel vem seguir amunt direcció a Sant Joan i Sant Jeroni, aquest últim cim més alt de la muntanya (1236m).

El camí de Sant Miquel a Sant Jeroni va ser com qui passeja per la rambla de la gent que ens creuàvem i ens deia el típic “bon dia” d’excursionista (obro parèntesis, perquè a la muntanya tots ens saludem i nomes arribar a l’aparcament ja fem com si tots fóssim d’un altre planeta i ni ens mirem?, tanco parèntesis).

Amb 1000m de desnivell acumulats les cames feien els últims esgraons tremolant per arribar al cim, no per la gran duresa de l’excursió sinó per la falta de costum que un personalment té de fe cap tipus d’exercici.

Per baixar un munt d’escales de diferents mesures i alçades, gent vestida com si anes a la discoteca i d’altre com si fos a un concert Punk amb Martins per bambes de muntanya o la més agosarada amb xancletes de platja i mitjons... En fi, un panorama que ens evidenciava que ens acostàvem al santuari de Montserrat i per tant la nostre fita inicial s’havia assolit.

Un cop posada el ciri a la Moreneta per a que ens guií alguns decidim que el camí de tornada el farem amb el cremallera i els altres dos esportistes el farien corrents fins a Collbató altre cop.

El resultat de tot plegat han estat agulletes a totes les articulacions i veure-se-les i desitjar-se-les per pujar escales.

“moraleja”: s’ha de fer més sovint això de caminar per la muntanya.

Pd: Gràcies per aquesta excursió tant agradable i cansada i de riures i de històries familiars i anecdotes terroristes i pals que volen i pecats per perdonar....!

...i si fem un vídeo de Torino?

...i si fem un roadtrip?

Aquesta és una opció quan un decideix programar unes vacances. Llogar un cotxe i anar parant per diferents pobles fins arribar a una destinació desitjada. Aquesta manera de fer vacances es pot fer molt a l'aventura, del pal furgoneta i dormir on es pugui, o molt programat amb els allotjaments ja concertats que donen comoditat.

Viscuda l’experiència per suècia on vem visitar Linköping, Jököping, Göteborg, Borås y Ödeshög, doncs puc afirmar que és gratificant i una molt bona opció per dur a terme de vacances per zones i/o països que un no coneix. Particularment l’encant de suècia són les carreteres que travessen molts km de bosc sense creuar-se amb grans poblacions i on es pot gaudir de conduir.

Si tot i aquest comentari no hi esteu molt convençut, aquí us deixo un petit record dels tres dies de Roadtrip per Suècia aquest desembre.

...i si arribem?

Quants cops ens ha sorgit aquesta pregunta després de parodiar l'entranyable Homer dient el "me aburro!"? segurament no podríem arribar a comptar-ho, ja que per definició l'home (com a espècie i no pas com a gènere) és impacient i tenim ganes de fer i/o sentir les coses que ens agraden. Això es dóna quan viatgem en cotxe al nostre destí de vacances o amb avió o amb bus o caminant o tot això en un mateix viatge com podria ser el cas d'haver triat una destinació on ryanair tingui un vol de baix cost.

Quin és el valor del nostre temps? hi ha qui faria tantes combinacions com fossin possibles per estalviar-se un cèntim en el viatge, clar que aquests no valoren el preu de les 6 o 7 hores que un pot trigar en arribar a la destinació triada (sense haver de travessar cap oceà). Hi ha vegades que el preu de la teva espera, en un inici, pot ser compensat si t’estalvies 50€ o fins hi tot 25€. Però quan estàs esperant durant 3h un bus que has perdut per culpa d'un retràs de 30 minuts de l’enlairement o quan per tornar no has de dormir i agafar aquell bus a les 4 de la matinada, reflexiones i te n’adones que potser hi havia una millor combinació.

Així doncs a l'hora de programar el vostre viatge per Europa valoreu el vostre temps.

Pd: Llegiu atentament les instruccions de cada ruta, els casos extrems es poden donar sols en determinades destinacions com Skavsta (Stokholm) sortint des de Girona.

...i si celebrem el meu aniversari?

Diari d’estiu: nit del 21 al 22 d’agost

Una tarda qualsevol per mi, però segons els cànons de la nostre societat un havia de prendre iniciativa per celebrar el seu aniversari. Total que fent un cafè decidim anar a Barcelona a sopar i prendre quelcom.

Així va ser, un aniversari molt agradable entre els amics de tota la vida, unes pizzes, uns riures, bon rollo... tot molt natural, com ha de ser. Per rematar la nit decidim anar al Mirabé, un lloc impressionant per prendre una copa. Les vistes de la ciutat son una passada, bona música, bons combinats. Total, un inici d’aniversari com els que m’agraden, tranquil entre amics i sense regals obligats, ja que el millor regal era compartir aquella estona amb els amics.

Un gran inici d’aniversari!

Pd: les últimes hores d’aniversari van seguir la mateixa tònica, un sopar amb el gran amic Pep. Que faria sense aquests sopars i birres? Doncs pel meu aniversari no va fallar tampoc això!

Gràcies a tots.

...i si anem a Dolomites?

Aquesta és la pregunta que no varem poder respondre els homes, ja que estava tot decidit per les dones (com sempre en aquesta vida), però després del viatge i l’experiència cal dir que va ser un encert partir el nostre viatge a Itàlia en dos. Els dos primers dies al parc natural de Dolomites per veure les Tre Cime di Lavaredo i allotjar-nos al refugi d'Auronzo (2300 m) al seu peu.

Aquesta part del viatge per Veneto va tenir algunes anècdotes, sobretot amb el nostre súper cotxe!! Com podreu veure en el vídeo que adjunto les muntanyes i el cotxe són els grans protagonistes i els que segurament més recordarem.

...i si entrem en el mon del Dibuixos Animats?

Qui no ha imaginat entrar en el món dels dibuixos animats? i qui no ha estat enganxat de petit a les sèries Dragon Ball Z, Oliver i Benji, Transformens, Musculman, L'arale (DR. Slump), La Pantera Rosa, Chicho Terremoto...?

Qui respongui a les dues preguntes de forma negativa no cal que llegeixi més, han perdut una part de la seva infància o bé ja no la recorden . La imaginació és un lloc de refugi que a mesura que ens fem grans anem perdent. La innocència dels dibuixos ens ha fet que la nostre generació sigui més creativa, més il·lusionada. Però també més unida, ja que en quan ens ajuntem amb les nostres amistats i surt el tema de quins dibuixos miràvem de petits, sorgeix una espècie de màgia i fervor col·lectiu.
És aleshores quan un comença a “tararejar” la cançó de bola de drac, l’altre deixa anar lo de "puños fuera" o comentar que els camps de futbol de Oliver i Benji eren tan grans que es veia la curvatura terrestre. Aquestes reaccions s’arriben a exterioritzar tant en certs moments que en quan ens fan alguna fotografia parodiem alguna de les nostres sèries preferides de la infància (exemple el retoc fotogràfic que acompanya aquest comentari) i quan ens succeeix una cosa a la vida l’arribem a comparar amb alguna cosa que surt als Simpsons.

Des d’aquí voldria animar a tots a recordar la nostre infància i joventut, perquè si mantenim els nens que portem dintre trobarem les petites coses de la vida que ens faran somriure.