...i si fem publicitat de risc?

Vet aquí un exemple de com fer publicitat de risk!! Podrien afergir els de Iberia que els preus estan pels terres!!

...i si fem unes escales?

Repassant algunes fotografies a altes hores de la matinada per veure com concilar el son, he vist una foto que m'ha impulsat a escriure i compartir-la amb tothom.

La foto es va prendre a la població de l'Escala i mai millor dit, aquesta gent es destaca per les escales i un bon dia van decidir fer una escala que no va a cap lloc i que no hi ha manera d'utilitzar-la.

El més segur que van comená a fer-la i un cop van arribar a la part de abaix doncs, vaja hi ha una carretera i no podem arribar abaix del tot, doncs aquí es queda, jejeje!!

Crec que té la seva gràcia la foto, no?

...i si reserves ja el dinar de nadal?

Després d'estar uns tres mesos per les terres altes i les que no són tant altes de escòcia puc afirmar una cosa: AQUESTA GENT GAUDEIX COM NINGÚ DEL NADAL!!!

Molts us preguntareu (exactament dos lectors i jo): a que ve això? si encara queden 3 mesos per l'inici d'aquelles dues setmanes de somriures i de misatges de pau al món i felicitat. Doncs aquí comença el nadal abans que ho digui el Corte Ingles que ja és dir!!! Perqué si un va de passeig per Glasgow, Edinburgh o altres pobles de la zona pot observar com els restaurant anuncien els banquets de nadal i cap d'any!!! a més de les 3 o 4 botigues especialitzades en adornament nadalenc que hom pot trobar obertes!!!

Els més conciliadors pensareu que com només queden tres mesos és gairabé raonable, però jo porto en aquestes terres des de juny i he vist els anuncis des de juliol!!!!!

Amb aquest fet un ja pot confirmar que el nadal aquí ha de ser la repera!!!

... i si anem a jugar a Paintball?

Aquesta ha estat una de les experiències viscudes per terres de Braveheart. Va se a l'agost però fins avui no he adquirit les fotos. Com veureu el terreny era ideal, fang, pluja lleugereta, rius, vestits de camuflatge, trinxeres i diversió a dojo. Van ser unes hores divertides entre les que hi ha imatges com la d'un servidor tirat per terra darrera uns coberts per aniquilar a la gent que estava en el "fort", o les del resultat de que et disparin al cap a discreció o de arrosegar-se per terra com els mateixos cucs de terra!

Una experiència recomenable per a tots, això si, si ho podeu fer un dia de plugeta l'ambient millora moltíssim i l'experiència es multiplica. Cal destacar que després vaig estar una setmana amb tiretes.....

...i si vius a UK?

Hi ha varies coses que xoquen de la vida diària dels habitants de Gran Bretanya i aquí en van algunes que aquests dies he pogut observar.

• A tots els habitatges hi ha moqueta, fins aquí tots ho sabíem, però a la cuina no hi ha, això ja no ho sabíem tant però és lògic a la cuina hi ha olis, líquids i quedaria brut a la mínima per tant els anglesos van pensar "calla posem una superfície fàcilment netejable", però es van deixar en el camí pensar quelcom que respon al mateix raonament: Els Lavabos. Perquè no van pensar el mateix? a cas no es poden vesar líquids? a cas no es pot quedar brut? doncs el meu raonament extrapola que tots els anglesos pixen asseguts i que es sequen completament dins la dutxa o banyera.


• Seguint en el lavabo, si nosaltres hem estat capaços d'evolucionar a crear una aixeta monocomandament amb la qual podem fer una barreja de l'aigua a la temperatura al nostre gust per netejar-nos la cara o per afaitar-nos o pel que sigui, perquè aquesta gent no ho ha fet i t'has de rentar la cara o amb aigua freda o bullin, però no existeix barreja.


• Un altre punt que nosaltres el tenim molt mamat a casa nostre i ho tenim relativament fàcil. El reciclatge. Aquí no hi ha cap tipus de contenidor diferent pels carrers, no se com s'ho fan, jo al bloc del pis he descobert que hi ha dos petits contenidors on pots reciclar el paper i el plàstic junt.


• Aquí si vols veure la tele has de pagar un impost, és a dir que a casa nostre no veuria ningú la tele per tal de no pagar.


• Un altre punt sorprenent del lloc on visc, hi ha un pati comunitari amb unes cordes per estendre la roba, fins aquí pensareu normal, però no, per que qui penjarà la seva roba en un pati comunitari i a sobre creurà que quan arribi la roba estarà al seu lloc i seca, si aquí cada dia fa un ruixat.


• Pel que fa al menjar m'estalvio comentaris, ja sabem tots que aquí no saben menjar.


• Per altre costat aquí tots els museus son gratuïts, així com les pistes de tenis, les raquetes per poder jugar en aquestes i les pilotes també, això si si vas amb bus algun lloc més et val portar monedetes i pagar just, sinó no et tornen el canvi. Us imagineu a casa nostre que un autobusero no ens tornés el canvi? segur que cremaríem Barcelona per tal de que ens tornessin els 30 cèntims que hem posat de més!!

Bé aquí algunes petites curiositats del que he observat en aquests primers dies de nova vida per terres foranes!!

...i si fem quelcom impossible?

Per pròpia definició allò impossible no es pot reailitzar...a menys que algú et desmitifiqui alguna cosa i et mostri com és de ràpid superar un repte com el cub Rúbic. Pareu atenció i flipeu!!

...i si coneixes alguna noia lletja?

Doncs espero que no sigui la de la canço, perquè vaja tela el tema de la canço "FEA"!!!

...i si fa massa vent?

Doncs millor que no passegeu per un parc eòlic...

...i si teniu un mal dia a la feina?

Doncs simplement o us ho preneu amb filosofia o feu el que fan aquests personatges. Amb la primera conservareu la feina, amb la segona potser us feu famosos... Està a les vostres mans.

...i si per un dia poguéssim ser un ocell?

Segurament algun dia heu mirat cap al cel i us heu preguntat com es deuen veure les coses des d'allà dalt...

Doncs si mai teniu la sort de poder pujar a un helicòpter i sobrevolar alguns dels racons de Catalunya, us adonareu de com canvien les coses quan les veiem des de l'aire.

Sortim des de l'aeròdrom de Sabadell, passant per l’extrem sud del Vallès Oriental, cap al Maresme amb l’objectiu de recórrer una part de la costa catalana. Un cop sobre el castell de St. Pol de Mar, resseguim la línia de costa en direcció sud: Canet, Arenys, Mataró, Premià, el Masnou... i de sobte, les 3 xemeneies de la costa de Badalona!

A partir d’aquí, comença una odissea per a sol·licitar que ens deixin sobrevolar Barcelona. Ho donàvem pràcticament per perdut pq es realment complicat que donin permís per passar per la ciutat, xo al final vam tenir la sort de la nostra banda i els controladors aeris, que devien estar de bon humor, van accedir. Quin luxe!

Com és Barcelona des de l'aire? Jo només havia vist aquesta imatge de la ciutat en fotografies, a la televisió o de passada arribant d'un viatge en avió. Però la veritat és que no hi ha punt de comparació.

Des de dalt de l'helicòpter es gaudeixen d'unes vistes úniques de Barcelona. Des d’uns 400 metres d'altura, els edificis i indrets més emblemàtics de la ciutat semblen una maqueta. Alguns són fàcils de veure com el port, la Vila Olímpica, el Fòrum, el traçat de l’Avinguda Diagonal, la torre Agbar, el Tibidabo, Montjuïc, mentre que per reconèixer d'altres, com la Sagrada Família, la Catedral o el monument a Colom, més amagats entre l'asfalt i les illes de cases, cal parar una mica més d’atenció.

Un cop arribats a la desembocadura del Llobregat, la presència de l’aeroport del Prat ens va recordar que estàvem en zona conflictiva i els controladors aeris ens van “convidar” a abandonar la zona el més aviat possible. Unes quantes fotos del riu i cal al Garraf!

Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sitges, Sant Pere de Ribes... i de nou cap a l’interior. Que curtes es fan les distàncies. Un salt i ja veiem Vilafranca del Penedès. I una mica més al nord Gelida, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca. Em venen ganes de cridar: Peeeep! Sóc aquí dalt! Que em veus?

Inici del fi del trajecte. Però abans d’aterrar una última ciutat: Sant Cugat del Vallès! Veure casa teva des de l’aire és una sensació força extranya... Ara sí, tornada cap a Sabadell i fi del vol.

Quin plaer! Les vistes, l’altura i la sensació de mirar-t'ho tot des d'una altra perspectiva…

...i si anem al lavabo?

El fet de anar al lavabo a fer les nostres necessitats no té cap tipus de misteri quan ens trobem a casa o al nostre país, on tots els w.c. són iguals. Però quan un surt a l’estranger les coses canvien i ens trobem coses ben estranyes, com falta de tasses de bater o divisions de compartiments per anar per un costat el sòlid i per l’altre el líquid. Aquest últim cas el podreu trobar al universmuseum de Gotheborg, on hi ha unes instruccions ben grans de com un ha de fer les seves necessitats fisiològiques. Resulta que en aquest museu reciclen l’orina per regar les plantes i els arbres, una bona manera de no desaprofitar recursos.