...i si venen amics a Scotland?

Aquesta última setmana ha estat de visita per terres de Braveheard els amics i el brother. I que s'han endut d'aquestes vacancetes? doncs mocs, tos, riures, anecdotes, vistes increibles i... unes mil i pico fotos. Tot això gràcies a que aquestes terres són com un desert verd, on a Catalunya serien tot de pobles, a que la pluja ha fet acte de presència junt amb els virus cubats previament per mi, a la gent amable del país i a les vaques peludes que hem vist al llarg dels gairabé 1400km fets en 5 dies!!!

La veritat és que es molt agradable que els bons amics i el germà facin una visita, però com jo ja he parlat molt sobre aquestes terres us deixo a vosaltres que anoteu les vostres anecdotes i records!! Mentre deixo un es fotos aquí!!

...i si visiteu escòcia?

Ho se que fa gairabé un mes que no us posso al corrent del que succeix per Scotland, no tinc perdó, però ara intentaré complir penitència.

Aquest últim més està caracteritzat per dues coses, la festa i el viatget per les highlands. En el primer terme vaig agafar un ritme de festa de 4 nits seguides fins les tantes i així les dues últimes setmanetes de juliol. El motiu, que els españols anaven marxant i ho haviem de celebrar, però com marxaven esglaonadament cada dia era festa grossa. La veritat que van ser dues setmanes i mitja de màxima festa. La foto en record als juerguistes de Glasgow.

Pel que fa al viatget amb els senyors Piu, Lu i Pot va ser molt molt divertit i vem veure uns paissatges increibles. Del viatge es poden destacar algunes o varies o moltes coses depenent del nivell de detall que es vulgui, ja que cada frase, cada paraula que es deia podia ser motiu de riures i bromes perpetues pel que quedava de viatge així podríem destacar el paraigües obert dins el cotxe, el rot del Peter mentre el Carlis el feia un vídeo, la rotonda del servidor (jo), els horaris d'aires intestinals del senyor Lluc, el Gaiter que espantava al Ren, l'amabilitat extrema dels vilatants (aquí cal destacar el very very thankyou i seguit del Thanks a lot) i així podria escriure un munt de coses, però no agobiaré al possible lector (segons estadístiques pot arribar a 3 en el millor dels casos). També adjunto alguna Picture.

Pd: Sky increible!!! els propers que vinguin ho confirmaran.

...i si fem un mini resum?

UN MES. Sí sí, ja porto un més fora de casa i us preguntareu que dona de si mateix un mes sense treballar en un país extranger? doncs de moment una mica de tot, temps d'estres, temps d'anyorances, temps de coneixer nova gent, temps de festes, temps de nous hàbits com anar de compres, fer rentadores....

La meva pregunta recorrent aquest mes ha estat, on són els francesos, alemans, txecs, italians, portuguesos.... On van aquests a aprendre anglès a l'estiu? pq tots els espanyols estan a Glasgow? però tot i la pregunta, que es una mica de resentiment per la meva poca conversa amb la llengua del país, en aquest més he conegut gent molt maca d'arreu del territori espanyol i que aquesta setmana comencen a marxar cap a casa seva i amb el que aquesta setmana vinent renovaré amistats i així en tongades de 3 setmanes, ja que el senyor Zapatero ha decidit que per anar a estudiar 3 setmanes com a mínim a l'extranger et dona 1.600€ si ets universitari. Però el que no va pensar el govern és que si envia tothom al mateix lloc el fet de parlar en anglés és el mateix que si subpensiones clases a madrid, màlaga o qualsevol ciutat dins el territori.

Apart de tot plegat vaig aprenent poc a poc l'idioma i ara comença el segon més amb ilusió i noves prespectives, però ja us explicaré!!

Una abraçaca a tots!!

...if I go to Glasgow?

Hi there!!

I'm in glagow, at last!! I arrived last thursday night, I didn't sleep all hours that I want, but the sunrise is at 4.30 and the birds sang and woke me up!! Today I went to visit one flat, but it has been take, so I sent a lot of e-mails to find one flat to share.

Well, this is a short summary about my firsts hours in Glasgow.

Best whishes from Glasgow!!

...i si fem un vídeo de Torino?

...i si anem a Torino?

Aneu amb compte alhora de pronunciar aquesta pregunta, ja que a priori pot sembla que aquesta ciutat no dona per gaire i al final un torna amb un gran record. És clar que la companyia fa molt !!!

Doncs és molt important tenir amb qui compartir les dues hores prèvies a agafar l'avió a Barcelona, les gairebé dues hores per arribar volant a l'aeroport de Milano, l'hora que un esta per arribar a la estació central de trens amb un bus directe i les dues hores per arribar a l'estació de Porta Nuova de Torino! Només ens va quedar agafar un vaixell per completar tots els tipus de transports col·lectius de l'actualitat jajaja!

I ara us pot venir al cap que després de tantes hores de anar i tornar de Torino no hi ha gaire temps per aprofitar per la ciutat. Doncs esteu equivocats, ja que entre llargues caminades, algunes estones de descans en un dels grans parcs verds i tombs amb bus o tramvia sense pagar un pot fer una visita als llocs més importants així com gaudir de l’oci nocturn que genera els “aperitus Torinesos”.

En resum un podria dir que anar a Torino és com anar un lloc que els teus companys de feina amb prou feines sabrien dir que és itàlia, però que quan un arriba descobreix que va ser la primera capital d’Itàlia i entre altres coses residència dels reis de Saboya així com ser la ciutat que allotja “el Sudari en el que va ser envoltat Jesús després de ser crucificat”.

Les anècdotes del viatge podrien ser que us trobéssiu corrents amb totes les maletes per l’estació de trens de Milano i haver de surfejar amb una de les vostres jaquetes, o que alhora de facturar us diguin que viatgeu amb una tal Eulalia i a sobre després de tenir els DNIs davant seu encara ens passi llista per comprovar que realment no esta amb vosaltres la tal amiga fantasma, o que el tema de conversa més recorrent durant el viatge sigui els cops que un ha anat al lavabo a plantar un pi, o que us passegeu per la ciutat llençant entre vosaltres un plat volador...

Bé, aquestes són quatre de les coses que us podeu trobar alhora de respondre la qüestió plantejada.

PD: ben aviat un vídeo resum del viatge per a que en tingueu proves!!

...i si fem un roadtrip?

Aquesta és una opció quan un decideix programar unes vacances. Llogar un cotxe i anar parant per diferents pobles fins arribar a una destinació desitjada. Aquesta manera de fer vacances es pot fer molt a l'aventura, del pal furgoneta i dormir on es pugui, o molt programat amb els allotjaments ja concertats que donen comoditat.

Viscuda l’experiència per suècia on vem visitar Linköping, Jököping, Göteborg, Borås y Ödeshög, doncs puc afirmar que és gratificant i una molt bona opció per dur a terme de vacances per zones i/o països que un no coneix. Particularment l’encant de suècia són les carreteres que travessen molts km de bosc sense creuar-se amb grans poblacions i on es pot gaudir de conduir.

Si tot i aquest comentari no hi esteu molt convençut, aquí us deixo un petit record dels tres dies de Roadtrip per Suècia aquest desembre.

...i si arribem?

Quants cops ens ha sorgit aquesta pregunta després de parodiar l'entranyable Homer dient el "me aburro!"? segurament no podríem arribar a comptar-ho, ja que per definició l'home (com a espècie i no pas com a gènere) és impacient i tenim ganes de fer i/o sentir les coses que ens agraden. Això es dóna quan viatgem en cotxe al nostre destí de vacances o amb avió o amb bus o caminant o tot això en un mateix viatge com podria ser el cas d'haver triat una destinació on ryanair tingui un vol de baix cost.

Quin és el valor del nostre temps? hi ha qui faria tantes combinacions com fossin possibles per estalviar-se un cèntim en el viatge, clar que aquests no valoren el preu de les 6 o 7 hores que un pot trigar en arribar a la destinació triada (sense haver de travessar cap oceà). Hi ha vegades que el preu de la teva espera, en un inici, pot ser compensat si t’estalvies 50€ o fins hi tot 25€. Però quan estàs esperant durant 3h un bus que has perdut per culpa d'un retràs de 30 minuts de l’enlairement o quan per tornar no has de dormir i agafar aquell bus a les 4 de la matinada, reflexiones i te n’adones que potser hi havia una millor combinació.

Així doncs a l'hora de programar el vostre viatge per Europa valoreu el vostre temps.

Pd: Llegiu atentament les instruccions de cada ruta, els casos extrems es poden donar sols en determinades destinacions com Skavsta (Stokholm) sortint des de Girona.

...i si fem la ruta del cister? Vol.2

Aquí la segona part, una mica més relaxada.

...i si fem la Ruta del Cister?

Aquestes imatges valen més que mil paraules!

...i si opteu per fer cicloturisme?

Cada cop està més de moda realitzar activitats que no perjudiquin el medi ambient, que siguin beneficioses per la nostre salut i que ens permetin gaudir del nostre entorn al mateix temps que gaudim del moment.

Així doncs el cicloturisme és una bona opció, tot i que cal estar una mica preparats, una bici mitjanament bona, material de reparació, llums, alforges, sacs de dormir, aigua, menjar... i pel que fa a la preparació física doncs no cal ser un super atleta per poder realitzar aquesta activitat.

El fet diferencial d'aquest tipus de turisme és el poder aconseguir les fites marcades, tant de recorregut com que el temps empleat hagi estat aprofitat per visitar les destinacions triades i per arribar a elles.

Hi ha molts itineraris repartits pel nostre país i de ben segur que una cerca per google de paraules com "via verda" us pot orientar així com "ruta amb btt". Això sí, quan trieu una ruta heu de mirar molt bé els camins a seguir, imprimir-vos mapes, mirar els desnivells a salvar així com si hi ha alguna incidència en algun tram del camí.

Així doncs si estàs cansat de haver d'agafar el cotxe per visitar els racons del nostre bonic país, opta pel cicloturisme i et sentiràs realitzat en tots els sentits.

...i si fem la Gimcana Nocturna?

Diari d'estiu: 26 d'agost de 2007

Per tercera vegada a la història Collbató organitza una Gimcana nocturna i per segona vegada els de la colla decidim participar ( tot i que amb algunes variacions de membres).

Tot va començar fent un cafè a la plaça i parlant dels actes de festa major va sortir aquest de la gimcana. De cop va sorgir una eufòria i ens vam apuntar in extremis, ja que l’havien aplaçada per aquell dissabte i la llista seguia oberta.

Ens ho vam passar molt bé. Les proves eren originals i sobretot molt divertides, ja que entre d’altres coses ens van fer caminar els 7 del grup lligats de cames, menjar una truita amb coses del bosc (feta per nosaltres i que segur que està a l’estómac d’algun senglar), despullar-nos en mig del ball del poble per fer una cadena de roba, fer ballar els gegants....

En fi, com ja va passar el primer cop que vam participar, es va demostrar que el nostre grup és el millor en revalidar la victòria de la Gimcana! Som els Rocko's i ningú ens guanyarà!!

Pd: si teniu la sort de que al vostre poble s’organitza una Gimcana Nocturna, participeu-hi! Us ho passareu molt i molt bé!

...i si baixem a festes de Gràcia?

Diari d'estiu: nit del 19 d'agost de 2007

Com cada any, i ja tornat-se una tradició de la colla d'ambientòlegs, la Mire ens va convidar a sopar a casa seva per anar a les festes de Gràcia. Aquest any vam repetir alguns, altres van faltar i altres van ser novetat, però això no va ser impediment per gaudir de la Reglette de formatge i carn de Ca l'Udina.

També vàrem aprofitar per celebrar una mica el meu aniversari ja que aquella setmana marxava força gent de vacances i no ho podriem fer el 22 com tocaria.

Visca les festes de Gràcia i visca la reglette de l'Udina!!

Pd: ens fem grans, amb el que alguns treballàven i no vàrem anar de concert, la propera festa la farem un disabte a la nit, així tots nirem de concert.

...i si anem a Jaca?

Diari d'estiu: 14-19 d'agost de 2007

Doncs després d'un parell de setmanes de pendre la desició d'on aniriem de vacances ens trobàvem a Jaca, població coneguda per una cançó que la tornada diu "Mi Jaca galopa y corta el viento cuando pasa por el puerto caminito de Jerez" i no pas "Mi Jaca me la robaron" perquè el que van robar és el carro!

Després de l’aclaració puc procedir a comentar que els 5 dies de visita a la zona de Pirineu Aragonès han estat força agradables, un primer dia en el que ens vam instal·lar i fer el corresponent sorteig d’habitacions i llits. Un segon dia on vam fer una excursió per Panticosa (allò no parava de pujar i pujar i pujar) on adalt feia un vent fresc i de baixada només ens quedava l'aigua del riu. Comentar que el nostre amic Carlos (Rocko para los amigos) va agafa ritme i no el vam veure fins a baix de tot, després no s'aguantava de les agulletes.

Al tercer dia un servidor ja estava amb febre i tot i així vaig aguantar les 5 hores de cotxe entre anar a Couterets i tornar, pujant 3 ports de muntanya, entre ells l'Obisque, i els mateixos de tornada sortejant aigua, boira, vaques, ovelles, porcs, cavalls... Un passeig maco, però excessiu per fer-se des de Jaca d'una tirada.

Al quart dia els nois van fer Ràfting, jo amb febre i angines vaig haver d'anar al metge amb la Carlota, que em va fer companyia tot el dia (moltes gràcies charli!). A la tarda seguia malalt i els nois van anar a Sant Juan de la Peña a veure un monestir enclastat a la pedra, rollo Indiana Jones, però aquest cop sense el company Lucas que va partir al mig dia amb autocar cap a BCN per seguir les seves vacances per les Canàries.

El dissabte ja em trobava millor i vàrem decidir fer el Llac d'Artuse, el qual es visita primer pujant a un "tele-ou" i desprès un trenet que et passeja durant una hora d'anada i una altre de tornada pel pirineu a la cota 2000. Unes vistes molt maques, però a la que portes 45 minuts anant a 12km/h un acaba rallat.

Finalment el diumenge abans de marxar vam fer la visita obligada a la ciutadella de Jaca, ja que sinó no haguéssim visitat el 50% del que val la pena de la ciutat (l’altre 50% és la catedral que ja haviem vist).

Aquestes doncs han estat part de les vacances, però encara queda alguna història per explicar en aquest diari d’estiu. Us deixo amb el sorteig de les habitacions, francament divertit pels que ho vàrem viure.

...i si anem a Port Aventura?

Diari d'estiu: 13 d'agost de 2007

Aquest és un dels destins més concorreguts pels joves i adolescents que es troben per Catalunya, i clar nosaltres no anàvem a ser menys. Així doncs carretera i manta cap a Salou, fent parada tècnica a Barcelona per recollir a dues amigues.

Un cop arribem ens trobem el que esperàvem, CUES!. A Port Aventura hi ha cua per entra el cotxe el pàrquing, previ pagament de 6€ o 8€ (si volies zona preferent), per comprar l'entrada (i més quan la que està a taquilla és lenta i poc espavilada), per comprar un aigua, per anar al lavabo, per pujar a les atraccions... Però hem d'extreure les coses positives d'una cua, tenim temps per parlar amb gent, profunditzar sobre temes inversemblants, ja que si estàs una hora i mitja per una atracció de dos minuts com a màxim, alguna cosa has de fer. Amb el que en aquestes converses vàrem extreure idees per fer més còmodes les esperes com quan un va al mercat que treu tanda i es pot esperar fent un cafè (seria el que vàrem anomenar cua virtual), o un sistema de cadires que et van acostant a l'entrada de l'atracció... Aquestes i altres idees són les que traslladem al senyor Universal Estudios Port Aventura, perquè exigim unes esperes còmodes!!!

A tot això comentar que el Huracan Condor (caiguda lliure) és una passada, que quan et pugen als 100m i veus Tarragona t'agafa una sensació a l'estómac que flipes i quan et deixen anar l'adrenalina va a tope, quina passada d'atracció! Per altre costat també vàrem provar el Furius Bacus i només a la sortida que fa, de 0 a 135km/h en 3 segons, ja quedes amb un xoc d'adrenalina brutal i després quan recorres cap per baix, de costat i de totes les maneres possibles els camps de vinya a 5 metres de terra i de l'aigua, ja és al·lucinant.

Així doncs si us plantegeu anar a Port Aventura, no aneu en època estival que està massificat i quedeu-vos fins la nit, ja que les vistes de Salou i el mar des de 100m d'alçada són tranqul·litzants tenint en compte que després saps que cauràs jejejej!

Pd: Pugeu també a les atraccions de tota la vida com el Yucatán, ja que els riures estan garantits i no haureu de fer grans cues.

...i si pugem al Matagalls?

Diari d'estiu: 12 d'agost de 2007

Com podreu esbrinar de la pregunta, no varem ser els nois els organitzadors sinó les mosses. Aquí se li acut sinó plantejar pujar al matagalls quedant a les 10 del matí al seu peu, quan tothom sabem que a la nostre colla les coses van amb una hora de retard!!

Total que arribem a les 11 a lloc i el sol era de justícia, així que va sentenciar-nos a no pujar i varia el pla inicial de pujar al Matagalls al pla B, pujar el castell de Sant Martí de Centelles.

La diada va ser força interessant, un castell mig en peu, unes vistes interessants de la plana de Vic, un dinar on varem patir a la nostre pell els efectes de la rotació de la terra (puto sol com abrasava i ens acorralava!), una piscina fugaç i un trajecte de tornada amb conversa de la perillositat de la carretera que porta fins a Vic. Que dic jo, ja podria haver una autovia de tres carrils per banda per pujar cap allà! Jajajaja! (No em matis Rosa que és per fer-te enfadar una mica sense cap ànim de que destrossin el vostre apreciat territori!)

Bé doncs vet aquí la pujada fantasma al Matagalls jejejeje!

...i si anem de festa?

#Volum 2#

Doncs aquest cap de setmana no ho teníem previst, de fet el dissabte va començar amb un sopar tard per Barcelona, per celebrar l'aniversari de la Carlota, on les màximes idees de festa era anar a casa a dormir o prendre quelcom en un bar de baix cost. Però resulta que a la diagonal va i ens trobem un argentí relacions públiques de Up&Down que ens dona passes gratis i una copa.

Bé allà ens varem dirigir i durant el camí resulta que això de la copa es va perdre, és a dir que ens va fotre el pal i com ja estàvem dins doncs ens varem quedar. A la sala Up música negre i molt estranger de vacances i ATENCIÓ Quico Matamoros a la zona VIP!!! Sí Sí Sí. Per aquells no endinsats en el món de la faràndula de pacotilla espanyola, és aquell calb que sempre crida i surt a tots els zappings.

Després baixem a la sala Down i poca gent però amb música house. Allà ens varem trobar un vell amic, que segueix com sempre, amb moltes coses i molts projecte, i que cada cop que tel trobes són diferents. En aquesta sala varem estar poc, però molt bé.

Així doncs durant el retorn cap al nostre estimat poble varem decidir que un altre dissabte tornaríem i enganxaríem l’argentí aquest que ens va donar els passes i ens haurà de convidar com ens va dir a la sortida tot disculpant-se.

...i si anem de Festa?

Avui queda inaugurada aquesta secció que dedicaré a les festes d'aquest estiu 07. I no hi ha millor manera que fer-ho amb la gran nit de festa de dissabte 7 a Sitges.

Un dia màgic per sortir de festa 777!! i realment la sort ens va acompanyar ja que després de prendre quelcom pel centre neuràlgic de festa de Sitges, el carrer del Pecat, doncs varem anar cap a l'Atlantida on no hi havia aparcament i ens va tocar caminar molt. Durant el llarg camí per arribar a l'entrada, uns 15 min, veiem com gent tornava cap als cotxes dient que estava a tope i no deixaven entrar amb el que ens feia pensar el pitjor. Però com veureu al vídeo això no va ser així, ja que varem entrar i va ser tot un festival de música, sensacions, glamur...

...i si ens gravem per Venècia?

Últim capítol del viatge per les Itàlies per visitar les Erasmus. Com ja bé coneixeu la història d'aquestes aventures solament diré que a diferència de Dolomites en aquest vídeo els protagonistes canvien. Ara un dels personatges només aporta uns peus i entra una nova protagonista, d'origen grec. Per altre costat també observareu que no hi ha cap cotxe en aquest capítol, fet diferencial d'aquesta bella ciutat. Però si voleu saber més haureu de veure el vídeo o llegir el llibre (en cas que algú tingui la santa paciència per redactar les nostres històries per Europa i el món).

...i si anem a Dolomites?

Aquesta és la pregunta que no varem poder respondre els homes, ja que estava tot decidit per les dones (com sempre en aquesta vida), però després del viatge i l’experiència cal dir que va ser un encert partir el nostre viatge a Itàlia en dos. Els dos primers dies al parc natural de Dolomites per veure les Tre Cime di Lavaredo i allotjar-nos al refugi d'Auronzo (2300 m) al seu peu.

Aquesta part del viatge per Veneto va tenir algunes anècdotes, sobretot amb el nostre súper cotxe!! Com podreu veure en el vídeo que adjunto les muntanyes i el cotxe són els grans protagonistes i els que segurament més recordarem.