...i si entrem en el mon del Dibuixos Animats?

Qui no ha imaginat entrar en el món dels dibuixos animats? i qui no ha estat enganxat de petit a les sèries Dragon Ball Z, Oliver i Benji, Transformens, Musculman, L'arale (DR. Slump), La Pantera Rosa, Chicho Terremoto...?

Qui respongui a les dues preguntes de forma negativa no cal que llegeixi més, han perdut una part de la seva infància o bé ja no la recorden . La imaginació és un lloc de refugi que a mesura que ens fem grans anem perdent. La innocència dels dibuixos ens ha fet que la nostre generació sigui més creativa, més il·lusionada. Però també més unida, ja que en quan ens ajuntem amb les nostres amistats i surt el tema de quins dibuixos miràvem de petits, sorgeix una espècie de màgia i fervor col·lectiu.
És aleshores quan un comença a “tararejar” la cançó de bola de drac, l’altre deixa anar lo de "puños fuera" o comentar que els camps de futbol de Oliver i Benji eren tan grans que es veia la curvatura terrestre. Aquestes reaccions s’arriben a exterioritzar tant en certs moments que en quan ens fan alguna fotografia parodiem alguna de les nostres sèries preferides de la infància (exemple el retoc fotogràfic que acompanya aquest comentari) i quan ens succeeix una cosa a la vida l’arribem a comparar amb alguna cosa que surt als Simpsons.

Des d’aquí voldria animar a tots a recordar la nostre infància i joventut, perquè si mantenim els nens que portem dintre trobarem les petites coses de la vida que ens faran somriure.