...i si celebrem el meu aniversari?

Diari d’estiu: nit del 21 al 22 d’agost

Una tarda qualsevol per mi, però segons els cànons de la nostre societat un havia de prendre iniciativa per celebrar el seu aniversari. Total que fent un cafè decidim anar a Barcelona a sopar i prendre quelcom.

Així va ser, un aniversari molt agradable entre els amics de tota la vida, unes pizzes, uns riures, bon rollo... tot molt natural, com ha de ser. Per rematar la nit decidim anar al Mirabé, un lloc impressionant per prendre una copa. Les vistes de la ciutat son una passada, bona música, bons combinats. Total, un inici d’aniversari com els que m’agraden, tranquil entre amics i sense regals obligats, ja que el millor regal era compartir aquella estona amb els amics.

Un gran inici d’aniversari!

Pd: les últimes hores d’aniversari van seguir la mateixa tònica, un sopar amb el gran amic Pep. Que faria sense aquests sopars i birres? Doncs pel meu aniversari no va fallar tampoc això!

Gràcies a tots.