...i si anem d'excursió?

Hi ha molts indrets de Catalunya on hom pot anar amb els amics a gaudir d’un diumenge, però no hi ha cap tant emblemàtic com pujar a Montserrat. Aquesta muntanya màgica plena d’història i significat pel poble català és on regenta la nostre Patrona.

Doncs aquest diumenge i amb motiu de acomiadar-me d’aquesta muntanya per una temporada, ens vem engrescar per pujar en un principi cap el monestir situat a 700m d’alçada, però... pujant i animats pel dia que feia un cop arribats a l’ermita de Sant Miquel vem seguir amunt direcció a Sant Joan i Sant Jeroni, aquest últim cim més alt de la muntanya (1236m).

El camí de Sant Miquel a Sant Jeroni va ser com qui passeja per la rambla de la gent que ens creuàvem i ens deia el típic “bon dia” d’excursionista (obro parèntesis, perquè a la muntanya tots ens saludem i nomes arribar a l’aparcament ja fem com si tots fóssim d’un altre planeta i ni ens mirem?, tanco parèntesis).

Amb 1000m de desnivell acumulats les cames feien els últims esgraons tremolant per arribar al cim, no per la gran duresa de l’excursió sinó per la falta de costum que un personalment té de fe cap tipus d’exercici.

Per baixar un munt d’escales de diferents mesures i alçades, gent vestida com si anes a la discoteca i d’altre com si fos a un concert Punk amb Martins per bambes de muntanya o la més agosarada amb xancletes de platja i mitjons... En fi, un panorama que ens evidenciava que ens acostàvem al santuari de Montserrat i per tant la nostre fita inicial s’havia assolit.

Un cop posada el ciri a la Moreneta per a que ens guií alguns decidim que el camí de tornada el farem amb el cremallera i els altres dos esportistes el farien corrents fins a Collbató altre cop.

El resultat de tot plegat han estat agulletes a totes les articulacions i veure-se-les i desitjar-se-les per pujar escales.

“moraleja”: s’ha de fer més sovint això de caminar per la muntanya.

Pd: Gràcies per aquesta excursió tant agradable i cansada i de riures i de històries familiars i anecdotes terroristes i pals que volen i pecats per perdonar....!