...i si anem a Jaca?

Diari d'estiu: 14-19 d'agost de 2007

Doncs després d'un parell de setmanes de pendre la desició d'on aniriem de vacances ens trobàvem a Jaca, població coneguda per una cançó que la tornada diu "Mi Jaca galopa y corta el viento cuando pasa por el puerto caminito de Jerez" i no pas "Mi Jaca me la robaron" perquè el que van robar és el carro!

Després de l’aclaració puc procedir a comentar que els 5 dies de visita a la zona de Pirineu Aragonès han estat força agradables, un primer dia en el que ens vam instal·lar i fer el corresponent sorteig d’habitacions i llits. Un segon dia on vam fer una excursió per Panticosa (allò no parava de pujar i pujar i pujar) on adalt feia un vent fresc i de baixada només ens quedava l'aigua del riu. Comentar que el nostre amic Carlos (Rocko para los amigos) va agafa ritme i no el vam veure fins a baix de tot, després no s'aguantava de les agulletes.

Al tercer dia un servidor ja estava amb febre i tot i així vaig aguantar les 5 hores de cotxe entre anar a Couterets i tornar, pujant 3 ports de muntanya, entre ells l'Obisque, i els mateixos de tornada sortejant aigua, boira, vaques, ovelles, porcs, cavalls... Un passeig maco, però excessiu per fer-se des de Jaca d'una tirada.

Al quart dia els nois van fer Ràfting, jo amb febre i angines vaig haver d'anar al metge amb la Carlota, que em va fer companyia tot el dia (moltes gràcies charli!). A la tarda seguia malalt i els nois van anar a Sant Juan de la Peña a veure un monestir enclastat a la pedra, rollo Indiana Jones, però aquest cop sense el company Lucas que va partir al mig dia amb autocar cap a BCN per seguir les seves vacances per les Canàries.

El dissabte ja em trobava millor i vàrem decidir fer el Llac d'Artuse, el qual es visita primer pujant a un "tele-ou" i desprès un trenet que et passeja durant una hora d'anada i una altre de tornada pel pirineu a la cota 2000. Unes vistes molt maques, però a la que portes 45 minuts anant a 12km/h un acaba rallat.

Finalment el diumenge abans de marxar vam fer la visita obligada a la ciutadella de Jaca, ja que sinó no haguéssim visitat el 50% del que val la pena de la ciutat (l’altre 50% és la catedral que ja haviem vist).

Aquestes doncs han estat part de les vacances, però encara queda alguna història per explicar en aquest diari d’estiu. Us deixo amb el sorteig de les habitacions, francament divertit pels que ho vàrem viure.