Aneu amb compte alhora de pronunciar aquesta pregunta, ja que a priori pot sembla que aquesta ciutat no dona per gaire i al final un torna amb un gran record. És clar que la companyia fa molt !!!
Doncs és molt important tenir amb qui compartir les dues hores prèvies a agafar l'avió a Barcelona, les gairebé dues hores per arribar volant a l'aeroport de Milano, l'hora que un esta per arribar a la estació central de trens amb un bus directe i les dues hores per arribar a l'estació de Porta Nuova de Torino! Només ens va quedar agafar un vaixell per completar tots els tipus de transports col·lectius de l'actualitat jajaja!
I ara us pot venir al cap que després de tantes hores de anar i tornar de Torino no hi ha gaire temps per aprofitar per la ciutat. Doncs esteu equivocats, ja que entre llargues caminades, algunes estones de descans en un dels grans parcs verds i tombs amb bus o tramvia sense pagar un pot fer una visita als llocs més importants així com gaudir de l’oci nocturn que genera els “aperitus Torinesos”.
En resum un podria dir que anar a Torino és com anar un lloc que els teus companys de feina amb prou feines sabrien dir que és itàlia, però que quan un arriba descobreix que va ser la primera capital d’Itàlia i entre altres coses residència dels reis de Saboya així com ser la ciutat que allotja “el Sudari en el que va ser envoltat Jesús després de ser crucificat”.
Les anècdotes del viatge podrien ser que us trobéssiu corrents amb totes les maletes per l’estació de trens de Milano i haver de surfejar amb una de les vostres jaquetes, o que alhora de facturar us diguin que viatgeu amb una tal Eulalia i a sobre després de tenir els DNIs davant seu encara ens passi llista per comprovar que realment no esta amb vosaltres la tal amiga fantasma, o que el tema de conversa més recorrent durant el viatge sigui els cops que un ha anat al lavabo a plantar un pi, o que us passegeu per la ciutat llençant entre vosaltres un plat volador...
Bé, aquestes són quatre de les coses que us podeu trobar alhora de respondre la qüestió plantejada.
PD: ben aviat un vídeo resum del viatge per a que en tingueu proves!!
Doncs és molt important tenir amb qui compartir les dues hores prèvies a agafar l'avió a Barcelona, les gairebé dues hores per arribar volant a l'aeroport de Milano, l'hora que un esta per arribar a la estació central de trens amb un bus directe i les dues hores per arribar a l'estació de Porta Nuova de Torino! Només ens va quedar agafar un vaixell per completar tots els tipus de transports col·lectius de l'actualitat jajaja!
I ara us pot venir al cap que després de tantes hores de anar i tornar de Torino no hi ha gaire temps per aprofitar per la ciutat. Doncs esteu equivocats, ja que entre llargues caminades, algunes estones de descans en un dels grans parcs verds i tombs amb bus o tramvia sense pagar un pot fer una visita als llocs més importants així com gaudir de l’oci nocturn que genera els “aperitus Torinesos”.
En resum un podria dir que anar a Torino és com anar un lloc que els teus companys de feina amb prou feines sabrien dir que és itàlia, però que quan un arriba descobreix que va ser la primera capital d’Itàlia i entre altres coses residència dels reis de Saboya així com ser la ciutat que allotja “el Sudari en el que va ser envoltat Jesús després de ser crucificat”.
Les anècdotes del viatge podrien ser que us trobéssiu corrents amb totes les maletes per l’estació de trens de Milano i haver de surfejar amb una de les vostres jaquetes, o que alhora de facturar us diguin que viatgeu amb una tal Eulalia i a sobre després de tenir els DNIs davant seu encara ens passi llista per comprovar que realment no esta amb vosaltres la tal amiga fantasma, o que el tema de conversa més recorrent durant el viatge sigui els cops que un ha anat al lavabo a plantar un pi, o que us passegeu per la ciutat llençant entre vosaltres un plat volador...
Bé, aquestes són quatre de les coses que us podeu trobar alhora de respondre la qüestió plantejada.
PD: ben aviat un vídeo resum del viatge per a que en tingueu proves!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada