...i si per un dia poguéssim ser un ocell?

Segurament algun dia heu mirat cap al cel i us heu preguntat com es deuen veure les coses des d'allà dalt...

Doncs si mai teniu la sort de poder pujar a un helicòpter i sobrevolar alguns dels racons de Catalunya, us adonareu de com canvien les coses quan les veiem des de l'aire.

Sortim des de l'aeròdrom de Sabadell, passant per l’extrem sud del Vallès Oriental, cap al Maresme amb l’objectiu de recórrer una part de la costa catalana. Un cop sobre el castell de St. Pol de Mar, resseguim la línia de costa en direcció sud: Canet, Arenys, Mataró, Premià, el Masnou... i de sobte, les 3 xemeneies de la costa de Badalona!

A partir d’aquí, comença una odissea per a sol·licitar que ens deixin sobrevolar Barcelona. Ho donàvem pràcticament per perdut pq es realment complicat que donin permís per passar per la ciutat, xo al final vam tenir la sort de la nostra banda i els controladors aeris, que devien estar de bon humor, van accedir. Quin luxe!

Com és Barcelona des de l'aire? Jo només havia vist aquesta imatge de la ciutat en fotografies, a la televisió o de passada arribant d'un viatge en avió. Però la veritat és que no hi ha punt de comparació.

Des de dalt de l'helicòpter es gaudeixen d'unes vistes úniques de Barcelona. Des d’uns 400 metres d'altura, els edificis i indrets més emblemàtics de la ciutat semblen una maqueta. Alguns són fàcils de veure com el port, la Vila Olímpica, el Fòrum, el traçat de l’Avinguda Diagonal, la torre Agbar, el Tibidabo, Montjuïc, mentre que per reconèixer d'altres, com la Sagrada Família, la Catedral o el monument a Colom, més amagats entre l'asfalt i les illes de cases, cal parar una mica més d’atenció.

Un cop arribats a la desembocadura del Llobregat, la presència de l’aeroport del Prat ens va recordar que estàvem en zona conflictiva i els controladors aeris ens van “convidar” a abandonar la zona el més aviat possible. Unes quantes fotos del riu i cal al Garraf!

Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sitges, Sant Pere de Ribes... i de nou cap a l’interior. Que curtes es fan les distàncies. Un salt i ja veiem Vilafranca del Penedès. I una mica més al nord Gelida, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca. Em venen ganes de cridar: Peeeep! Sóc aquí dalt! Que em veus?

Inici del fi del trajecte. Però abans d’aterrar una última ciutat: Sant Cugat del Vallès! Veure casa teva des de l’aire és una sensació força extranya... Ara sí, tornada cap a Sabadell i fi del vol.

Quin plaer! Les vistes, l’altura i la sensació de mirar-t'ho tot des d'una altra perspectiva…