...i si veiem el ke passa al nostre voltant?

indignacio,
l'euribor al 5,4, vagues de transportistes, supermercats vuits, grans produccions parades, petits comerços sense atendre els clients, el gasoil pels nuvols,benzineres amb el cartell de no hi ha benzina, es parla de crisis energètica, la factura de la llum puja, uns mesos sense ploure i estat de crisis per sequera, multes per conduir rapid, multes per regar, multes per treballar,pagessos en revolució, taxa d'atur altissima, crisis de la construcció, empreses en suspensio de pagaments, immigracio alta, delinquencia reincident, una justicia que fa possar vermells advocats i juristes que han viatjat una mika pel mon,la gent no arriba a fi de mes, repressio linguistica ...
i el mes perillos que ja m'ha passat avui: ANAR AL BANC A BUSKAR ELS MEUS DINERS I DRI-ME KE NO EN TENEN. el xk? per la vaga xo per un moment ma fet pensar que Argentina cada dia es mes aprop.

tot això que pot semblar molt katastrofic nomes es una petita part del ke succseix a casa nostra i mes enkara si mires mes enllà de les nostres fronteres. despres he arribat a kasa i he observat a la televisio l'anunci de fECSA ENDESA en el que parlen uns nens reivindikan el poder del mon per poder montar en elefants, enviar kartes des de saturn,etc. tot just despres han aparegut imatges del Govern d'Espanya, de la oposició, dels polítics catalans i he pensat: doncs potser si ke els nens ho farien millor.

es una sort estar kara al public i veure el ke la gent realment opina: advocats, paletes, banquers, mossos, i no el ke ens diu la tele k la majoria de kops es el ke ells volen. hi ha ki parla de tornar a la pesseta, ki diu ke tornarem a botar abans de 2 anys, un alt karrek policial ke et komenta amb pena i resignacio ke ha akabat per semblar-li be moltes idees den Berlusconi, ki diu ke no sap kom s'ho fara per arribar a fi de mes, ki plora xk ha de fer fora gent de la seva empresa...

total ke marxes a casa pensant: i jo kin paper tink en tot aixô?

doncs no ho se, magarada la revolucio conjunta per reivindikar el ke volem, xo tambe pensant que hi ha koses ke son impossibes de demanar, ke a vegades uns kuants han de sakrifikar-se per ke la societat tiri endevant, ke no sempre tothom estara kontent, lapolitika es dolenta al mateix nivell ke el tabac, mexpliko:

hi ha gent que es torna adicte a la politika, hi ha gent d'akesta ke perjudica greument els k estan al seu voltant(sovint mes lluny tb), hi ha gent ke a la llarga pateix sequeles, hi ha gent ke la politica lenvelleix per dins.

no vull tot aixo. per això dema ens em daixekar, treballar i lluitar pel ke volem sempre k sigui real i bo pels demes i si en kanvi de menjar 2 kostelles de xai nomes en podem menjar una per ke els altres menin doncs ho fem.