Vaig creuar-me amb un ramat de caputxetes vermelles de mig metre d'alçada, que portaven uns cistellets plens de flors; gairebé trepitjo un drac que corria espantat plorant davant un gosset que feia un pam i mig; vaig passar pel costat d'un pirata que xerrava alegrement amb una bruixa; tres pallassos jugaven a futbol amb un bomber i una princesa, i una vaca que jugava als gronxadors del parc em va saludar amb la pota.Definitivament, vaig pensar que la setmana havia estat massa llarga, potser havia treballat massa. Devia estar massa cansada i els sorolls de la meva panxa em deien que necessitava dinar.
Però de cop vaig recordar que en algun moment jo havia estat una abella, pallasso, bolet, bruixa, mariner, despertador, i fins i tot semàfor.I és que durant els dies de Carnestoltes, hi ha autorització per a trencar les normes de comportament col·lectiu que imposa la societat. Es deixen de banda les formes, i la gent es lliura frenèticament a la disbauxa, a la bogeria i a la broma. Això sí, ho fan sempre amagats darrere disfresses de tota mena que oculten la seva veritable identitat. O al menys, això és el que ells creuen...
Així doncs..., i si ens disfrassem?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada