Feia molts anys que no tocàvem una pista de gel, i semblava que fos el primer cop. Tots agafadets de la barana i anar fent voltes com a borregos. De fet els més espavilats i els que patinen sovint doncs amb mitja volta ja tenien la feina feta però un servidor va haver de fer unes quantes voltetes a pas lent. Aquella sensació que rellisques i no controles el teu equilibri es força angoixant, però a la que agafes confiança tires milles.
Això sí, heu de tenir en compte el factor confiança i agafar-ho amb desconfiança. Ho dic perquè és aleshores quan comencen les caigudes tontes i quan tothom, fins hi tot els més espavilats cauen i són objecte de riures tímids pensant que la propera podia ser qualsevol altre.
Resultat d'aquella tarda, cansament, riure, contrast fred i calor i la sensació de que el món és més petit si et trobes sobre uns patins de gel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada