
Després tenim a altres que la fan servir i ells no en prenen mai, o que la deixen anar com per perdre’t de vista dient "i si fem un cafè un altre dia que ara tinc presa" i ja no en tornes a saber res més dells.
En una altre línia trobeu aquell que mai la utilitza o el que sempre diu que no. Són aquelles persones que hom pot arribar a tenir ràbia, ja que no et deixen descansar o no et deixen apropar-te a ells per mostrar-li interès o bé et diuen directament a la cara que no et trucaran a la vida per tornar-te a veure.
És probable que vosaltres tingueu més casos interessants envers aquesta qüestió, però ...i si fem un cafè i en parlem?
És probable que vosaltres tingueu més casos interessants envers aquesta qüestió, però ...i si fem un cafè i en parlem?
Juasjuasjuas!
ResponEliminaQuina raó que tens, noi.
I és que el fet de prendre 1 cafè (talment dit "talldo") és com una mena de comodín. Sí, sí, com aquelles paraules que utilitzem en qualsevol moment... com es diuen... muletilles?jejeje.
I hi ha tants tipus de cafè...
El cafè terapèutic, en que a un i toca fer una mica de psicòleg ;).
El cafè per aburriment, quan no sas que fer.
El cafè de negocis, quan s'ha de parlar d'alguna cosa de feina del rollo informal.
El cafè per lligar, en que sols estar tan nerviós que arrugues el sobret de sucre fins que ja no pots fer-lo més petit :P.
El cafè funcional, que té la simple funció de despertar-te de cop....
I tans altres que segur que em deixo.
I jo em pregunto... Que fariem sense cafè?
ke es podria dir dels kafes de makina?
ResponEliminai dels ke kauen en mans de gent patosa?
i dels dolents
etc etc
(Amb cara de fàstic i accent de Barcelona)
ResponEliminaEste café está malo....
QUIERO AZUCAR!!!!
juasjuajsuas. Gran moment per a la posteritat!!!