A tots ens ha passat alguna vegada alló de començar a xerrar amb algú i no veure com passen les hores. Però depen de la situació té més o menys magnitud. Per exemple, si és comença a xerrar a primera hora del matí com a molt a un se li pot fer l'hora de dinar, si és havent dinat a un se li pot fer l'hora de sopar, però si es comença mentre es fa el el sopar a un se li pot fer gairabé l'hora de llevar-se del matí següent....i si es cap de setmana doncs fins hi tot es podria fer l'hora de dinar.
Les conceqüències poden ser que un tingui són tot el dia o que sorprenentment un ni s'adoni de que apenes ha dormit, però el que tots hem acabat dient a qui es té davant és la frase de "i si anem a dormi" o "quina hora és? uala que tart!!!"
Una abraçada a tots els xerradors nocturns, i als diürns i els matiners i als midiers i els diners i els sopers...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada