... i si...?

...i si provem la llarga exposició de la camara?

2009-12-30T21:12:00.003+01:00

Doncs el resultat és la tipica foto on un element quiet es veu mes o menys nítid i els cotxes deixen la línea vermella al seu pas....

...i si em compro una càmara Reflex?

2009-12-29T23:28:00.002+01:00

Doncs comença una nova aventura, quines experiències trobaré en aquest nou camí... La veritat que no tinc ni idea de fotografia i avui he estrenat una Canon EOS 1000D que per començar està prou bé.

La idea és anar penjant les evolucions i les sensacions d'aquesta experiència fotogràfica...

De moment la primera foto amb la protagonista....a veure que tal van sortint les següents...

Així que qui dubti en que comprar-se i tingui pasciència aquí anire penjant comentaris de com funciona...

de moment el muntatge i les primeres fotos es fan de forma intuitiva... a vuere com segueix.

...i si col·leccionem quelcom?

2009-02-19T20:16:00.001+01:00

Tots tenim un amic que col·lecciona quelcom estrafolari, com mistos, trens, cotxets, segells, monedes, nines, antiguitats, quadres, bolígrafs...

Però perque ha de ser quelcom físic el que col·leccionem? podríem col·leccionar coses no materials i que les guardéssim descrites en un portafoli com petons, mirades, sentiments viscuts, fregaments de mans, borratxeres, o bé frases curioses escoltades al tren, metro, bus, amics, familiars...

El què és clar, és el fet què podem col·leccionar de tot, fins el punt de que nosaltres podem ser la col·lecció d’algú altre...

...i si solucionem la crisis?

2009-02-14T18:44:00.007+01:00

Tots ja coneixem que estem en un període de crisi mundial i que els governs estan "injectant liquiditat" als bancs. Fins aquí podem pensar que estan fent quelcom, però no hem pensat en el següent:

El govern español en total injectarà 30.000.000.000 € i a España hi ha uns 46.063.511 habitants. Doncs això significaria donar 651 euros per habitant.

Conclusió ràpida, si els diners que surten de les nostres contribucions fossin tornats a nosaltres en comptes dels bancs, doncs totes les famílies pagaríem part de la quota de la hipoteca i el més bo de tot seria que aquests diners tots els posaríem als bancs i Pam!! liquiditat injectada de forma més eficient.

I ara que?

...i si fem publicitat de risc?

2009-02-05T20:50:00.002+01:00

Vet aquí un exemple de com fer publicitat de risk!! Podrien afergir els de Iberia que els preus estan pels terres!!

...i si paso de la web?

2008-11-25T20:36:00.003+01:00

... Doncs:

Visites = 0,

Comentaris = 0,

Interès = 0,

Idees = 0,

Originalitat = 0,

Total = 0.

...Punt i apart?

...i si ens veiem?

2008-10-27T22:24:00.002+01:00

Doncs bé, ara ja soc a Catalunya de nou i poc a poc anirem veient-nos o no, depén de moltes coses, però d'entre d'altres si ens coneixem o no...

Així que si vols que ens veiem pots deixar un comentari aquí identificant qui ets, pels que ja ens coneixem us identificaré i faré per veurens.

So... We'll see each other again!!!

...i si torno?

2008-10-18T13:15:00.002+01:00

Bé, després de la gran afluència de votacions (és irònic), la gran no afluència de trucades per contractar els meus serveis a terres de William Wallace, que no soc ric, que el temps cada cop esta pitjor i altres coses doncs fan que a partir del proper diumenge hagueu de tornar a soparotar la meva existència per terres catalanes.

Com no tinc res de nou doncs no posaré cap vídeo, ni foto ni res....

...i si em doneu un cop de mà?

2008-10-02T18:00:00.003+01:00

Jus he iniciat una proba sociologica per veure fins quin punt la gent pot enganxar-se a que una opinió seva pugui transformar-se en un acte d'una altre persona. És per això que he inserit al blog una enquesta que depenent dels resultats determinaran l'acció del servidor (no del d'Internet) sinó del que esta redactant ara mateix aquest "post".

Així que a VOTAR!!!!!!!!!

Pd: l'administrador del web no es fa responsable si el "servidor" no compleix amb el desig dels votants.

...i si fem unes escales?

2008-09-30T00:46:00.002+01:00

Repassant algunes fotografies a altes hores de la matinada per veure com concilar el son, he vist una foto que m'ha impulsat a escriure i compartir-la amb tothom.

La foto es va prendre a la població de l'Escala i mai millor dit, aquesta gent es destaca per les escales i un bon dia van decidir fer una escala que no va a cap lloc i que no hi ha manera d'utilitzar-la.

El més segur que van comená a fer-la i un cop van arribar a la part de abaix doncs, vaja hi ha una carretera i no podem arribar abaix del tot, doncs aquí es queda, jejeje!!

Crec que té la seva gràcia la foto, no?

...i si reserves ja el dinar de nadal?

2008-09-28T21:41:00.003+01:00

Després d'estar uns tres mesos per les terres altes i les que no són tant altes de escòcia puc afirmar una cosa: AQUESTA GENT GAUDEIX COM NINGÚ DEL NADAL!!!

Molts us preguntareu (exactament dos lectors i jo): a que ve això? si encara queden 3 mesos per l'inici d'aquelles dues setmanes de somriures i de misatges de pau al món i felicitat. Doncs aquí comença el nadal abans que ho digui el Corte Ingles que ja és dir!!! Perqué si un va de passeig per Glasgow, Edinburgh o altres pobles de la zona pot observar com els restaurant anuncien els banquets de nadal i cap d'any!!! a més de les 3 o 4 botigues especialitzades en adornament nadalenc que hom pot trobar obertes!!!

Els més conciliadors pensareu que com només queden tres mesos és gairabé raonable, però jo porto en aquestes terres des de juny i he vist els anuncis des de juliol!!!!!

Amb aquest fet un ja pot confirmar que el nadal aquí ha de ser la repera!!!

...i si venen amics a Scotland?

2008-09-15T15:28:00.003+01:00

Aquesta última setmana ha estat de visita per terres de Braveheard els amics i el brother. I que s'han endut d'aquestes vacancetes? doncs mocs, tos, riures, anecdotes, vistes increibles i... unes mil i pico fotos. Tot això gràcies a que aquestes terres són com un desert verd, on a Catalunya serien tot de pobles, a que la pluja ha fet acte de presència junt amb els virus cubats previament per mi, a la gent amable del país i a les vaques peludes que hem vist al llarg dels gairabé 1400km fets en 5 dies!!!

La veritat és que es molt agradable que els bons amics i el germà facin una visita, però com jo ja he parlat molt sobre aquestes terres us deixo a vosaltres que anoteu les vostres anecdotes i records!! Mentre deixo un es fotos aquí!!

... i si anem a jugar a Paintball?

2008-09-05T18:43:00.006+01:00

Aquesta ha estat una de les experiències viscudes per terres de Braveheart. Va se a l'agost però fins avui no he adquirit les fotos. Com veureu el terreny era ideal, fang, pluja lleugereta, rius, vestits de camuflatge, trinxeres i diversió a dojo. Van ser unes hores divertides entre les que hi ha imatges com la d'un servidor tirat per terra darrera uns coberts per aniquilar a la gent que estava en el "fort", o les del resultat de que et disparin al cap a discreció o de arrosegar-se per terra com els mateixos cucs de terra!

Una experiència recomenable per a tots, això si, si ho podeu fer un dia de plugeta l'ambient millora moltíssim i l'experiència es multiplica. Cal destacar que després vaig estar una setmana amb tiretes.....

...i si saludo?

2008-09-03T14:24:00.002+01:00

Hola a tots. (ja he saludat, com a mínim als dos lectors segurs que té el blog). Doncs als lectors habituals dir que ens veiem en no res i que AQUÍ SCOTLAND NO ÉS SUMMER!!!

...i si visiteu escòcia?

2008-08-14T17:49:00.005+01:00

Ho se que fa gairabé un mes que no us posso al corrent del que succeix per Scotland, no tinc perdó, però ara intentaré complir penitència.

Aquest últim més està caracteritzat per dues coses, la festa i el viatget per les highlands. En el primer terme vaig agafar un ritme de festa de 4 nits seguides fins les tantes i així les dues últimes setmanetes de juliol. El motiu, que els españols anaven marxant i ho haviem de celebrar, però com marxaven esglaonadament cada dia era festa grossa. La veritat que van ser dues setmanes i mitja de màxima festa. La foto en record als juerguistes de Glasgow.

Pel que fa al viatget amb els senyors Piu, Lu i Pot va ser molt molt divertit i vem veure uns paissatges increibles. Del viatge es poden destacar algunes o varies o moltes coses depenent del nivell de detall que es vulgui, ja que cada frase, cada paraula que es deia podia ser motiu de riures i bromes perpetues pel que quedava de viatge així podríem destacar el paraigües obert dins el cotxe, el rot del Peter mentre el Carlis el feia un vídeo, la rotonda del servidor (jo), els horaris d'aires intestinals del senyor Lluc, el Gaiter que espantava al Ren, l'amabilitat extrema dels vilatants (aquí cal destacar el very very thankyou i seguit del Thanks a lot) i així podria escriure un munt de coses, però no agobiaré al possible lector (segons estadístiques pot arribar a 3 en el millor dels casos). També adjunto alguna Picture.

Pd: Sky increible!!! els propers que vinguin ho confirmaran.

...i si fem un mini resum?

2008-07-19T11:52:00.004+01:00

UN MES. Sí sí, ja porto un més fora de casa i us preguntareu que dona de si mateix un mes sense treballar en un país extranger? doncs de moment una mica de tot, temps d'estres, temps d'anyorances, temps de coneixer nova gent, temps de festes, temps de nous hàbits com anar de compres, fer rentadores....

La meva pregunta recorrent aquest mes ha estat, on són els francesos, alemans, txecs, italians, portuguesos.... On van aquests a aprendre anglès a l'estiu? pq tots els espanyols estan a Glasgow? però tot i la pregunta, que es una mica de resentiment per la meva poca conversa amb la llengua del país, en aquest més he conegut gent molt maca d'arreu del territori espanyol i que aquesta setmana comencen a marxar cap a casa seva i amb el que aquesta setmana vinent renovaré amistats i així en tongades de 3 setmanes, ja que el senyor Zapatero ha decidit que per anar a estudiar 3 setmanes com a mínim a l'extranger et dona 1.600€ si ets universitari. Però el que no va pensar el govern és que si envia tothom al mateix lloc el fet de parlar en anglés és el mateix que si subpensiones clases a madrid, màlaga o qualsevol ciutat dins el territori.

Apart de tot plegat vaig aprenent poc a poc l'idioma i ara comença el segon més amb ilusió i noves prespectives, però ja us explicaré!!

Una abraçaca a tots!!

...i si vius a UK?

2008-07-08T11:14:00.006+01:00

Hi ha varies coses que xoquen de la vida diària dels habitants de Gran Bretanya i aquí en van algunes que aquests dies he pogut observar.

A tots els habitatges hi ha moqueta, fins aquí tots ho sabíem, però a la cuina no hi ha, això ja no ho sabíem tant però és lògic a la cuina hi ha olis, líquids i quedaria brut a la mínima per tant els anglesos van pensar "calla posem una superfície fàcilment netejable", però es van deixar en el camí pensar quelcom que respon al mateix raonament: Els Lavabos. Perquè no van pensar el mateix? a cas no es poden vesar líquids? a cas no es pot quedar brut? doncs el meu raonament extrapola que tots els anglesos pixen asseguts i que es sequen completament dins la dutxa o banyera.

Seguint en el lavabo, si nosaltres hem estat capaços d'evolucionar a crear una aixeta monocomandament amb la qual podem fer una barreja de l'aigua a la temperatura al nostre gust per netejar-nos la cara o per afaitar-nos o pel que sigui, perquè aquesta gent no ho ha fet i t'has de rentar la cara o amb aigua freda o bullin, però no existeix barreja.

Un altre punt que nosaltres el tenim molt mamat a casa nostre i ho tenim relativament fàcil. El reciclatge. Aquí no hi ha cap tipus de contenidor diferent pels carrers, no se com s'ho fan, jo al bloc del pis he descobert que hi ha dos petits contenidors on pots reciclar el paper i el plàstic junt.

Aquí si vols veure la tele has de pagar un impost, és a dir que a casa nostre no veuria ningú la tele per tal de no pagar.

Un altre punt sorprenent del lloc on visc, hi ha un pati comunitari amb unes cordes per estendre la roba, fins aquí pensareu normal, però no, per que qui penjarà la seva roba en un pati comunitari i a sobre creurà que quan arribi la roba estarà al seu lloc i seca, si aquí cada dia fa un ruixat.

Pel que fa al menjar m'estalvio comentaris, ja sabem tots que aquí no saben menjar.

Per altre costat aquí tots els museus son gratuïts, així com les pistes de tenis, les raquetes per poder jugar en aquestes i les pilotes també, això si si vas amb bus algun lloc més et val portar monedetes i pagar just, sinó no et tornen el canvi. Us imagineu a casa nostre que un autobusero no ens tornés el canvi? segur que cremaríem Barcelona per tal de que ens tornessin els 30 cèntims que hem posat de més!!

Bé aquí algunes petites curiositats del que he observat en aquests primers dies de nova vida per terres foranes!!

...i si m'acomiado?

2008-06-27T21:11:00.002+01:00

Mirant amb certa nostalgia dels successos donats fa un parell de setmanes he realitzat aquest primer muntatge del que va ser un molt bon sopar al Bar Solà!!

GRÀCIES A TOTS!!

...if I go to Glasgow?

2008-06-20T19:55:00.004+01:00

Hi there!!

I'm in glagow, at last!! I arrived last thursday night, I didn't sleep all hours that I want, but the sunrise is at 4.30 and the birds sang and woke me up!! Today I went to visit one flat, but it has been take, so I sent a lot of e-mails to find one flat to share.

Well, this is a short summary about my firsts hours in Glasgow.

Best whishes from Glasgow!!

...i si ens acomiadem?

2008-06-12T22:45:00.005+01:00

Aquest dia 13 de juny comencen els acomiadaments a una vida tranquil·la, a una feina estable, a uns amics que m'han acompanyat allà on he anat i que també els duré dins la meva maleta, a la família que m'ha cuidat aconsellat i guiat...

Pot sonar transcendental, però no ho és ja que no és un adeu per sempre, sinó un fins aviat i amb Internet tot és més proper i les distàncies es difuminen..

Però anem al que ens planteja la pregunta! Començaré per la feina, que demà ja serà el meu últim dia (foto: avui al meu despatx senyalant que només em quedaven dos dies de seure en aquesta cadira tant còmode). Pels de la feina tinc preparat un berenar amb un pastis de taronja i xocolata i una coca de yogur i a la nit soparet entre els més avinguts. Dissabte dia de cuinetes per fer una gran festa pel Bar Solà i un soparet que espero que a tots agradi i que la meva mare ha ideat per a que tot surti perfecte. Diumenge dinar amb la família i a la tarda a veure altres familiars. Dilluns fer gestions per bancs, administracions, anar de compres, Dimarts altres compres i administracions, dinar amb alguna amistat, Dimecres encara no ho se però segur que fer maletes i Dijous sense tocar-me els ous (pq no tindré temps) aniré de cul cap a Glasgow!!

Així que comencem a acomiadar-nos!!! Queda menys d'una setmana!!!

...i si anem d'excursió?

2008-06-10T20:16:00.004+01:00

Hi ha molts indrets de Catalunya on hom pot anar amb els amics a gaudir d’un diumenge, però no hi ha cap tant emblemàtic com pujar a Montserrat. Aquesta muntanya màgica plena d’història i significat pel poble català és on regenta la nostre Patrona.

Doncs aquest diumenge i amb motiu de acomiadar-me d’aquesta muntanya per una temporada, ens vem engrescar per pujar en un principi cap el monestir situat a 700m d’alçada, però... pujant i animats pel dia que feia un cop arribats a l’ermita de Sant Miquel vem seguir amunt direcció a Sant Joan i Sant Jeroni, aquest últim cim més alt de la muntanya (1236m).

El camí de Sant Miquel a Sant Jeroni va ser com qui passeja per la rambla de la gent que ens creuàvem i ens deia el típic “bon dia” d’excursionista (obro parèntesis, perquè a la muntanya tots ens saludem i nomes arribar a l’aparcament ja fem com si tots fóssim d’un altre planeta i ni ens mirem?, tanco parèntesis).

Amb 1000m de desnivell acumulats les cames feien els últims esgraons tremolant per arribar al cim, no per la gran duresa de l’excursió sinó per la falta de costum que un personalment té de fe cap tipus d’exercici.

Per baixar un munt d’escales de diferents mesures i alçades, gent vestida com si anes a la discoteca i d’altre com si fos a un concert Punk amb Martins per bambes de muntanya o la més agosarada amb xancletes de platja i mitjons... En fi, un panorama que ens evidenciava que ens acostàvem al santuari de Montserrat i per tant la nostre fita inicial s’havia assolit.

Un cop posada el ciri a la Moreneta per a que ens guií alguns decidim que el camí de tornada el farem amb el cremallera i els altres dos esportistes el farien corrents fins a Collbató altre cop.

El resultat de tot plegat han estat agulletes a totes les articulacions i veure-se-les i desitjar-se-les per pujar escales.

“moraleja”: s’ha de fer més sovint això de caminar per la muntanya.

Pd: Gràcies per aquesta excursió tant agradable i cansada i de riures i de històries familiars i anecdotes terroristes i pals que volen i pecats per perdonar....!

...i si veiem el ke passa al nostre voltant?

2008-06-09T19:25:00.002+01:00

indignacio,
l'euribor al 5,4, vagues de transportistes, supermercats vuits, grans produccions parades, petits comerços sense atendre els clients, el gasoil pels nuvols,benzineres amb el cartell de no hi ha benzina, es parla de crisis energètica, la factura de la llum puja, uns mesos sense ploure i estat de crisis per sequera, multes per conduir rapid, multes per regar, multes per treballar,pagessos en revolució, taxa d'atur altissima, crisis de la construcció, empreses en suspensio de pagaments, immigracio alta, delinquencia reincident, una justicia que fa possar vermells advocats i juristes que han viatjat una mika pel mon,la gent no arriba a fi de mes, repressio linguistica ...
i el mes perillos que ja m'ha passat avui: ANAR AL BANC A BUSKAR ELS MEUS DINERS I DRI-ME KE NO EN TENEN. el xk? per la vaga xo per un moment ma fet pensar que Argentina cada dia es mes aprop.

tot això que pot semblar molt katastrofic nomes es una petita part del ke succseix a casa nostra i mes enkara si mires mes enllà de les nostres fronteres. despres he arribat a kasa i he observat a la televisio l'anunci de fECSA ENDESA en el que parlen uns nens reivindikan el poder del mon per poder montar en elefants, enviar kartes des de saturn,etc. tot just despres han aparegut imatges del Govern d'Espanya, de la oposició, dels polítics catalans i he pensat: doncs potser si ke els nens ho farien millor.

es una sort estar kara al public i veure el ke la gent realment opina: advocats, paletes, banquers, mossos, i no el ke ens diu la tele k la majoria de kops es el ke ells volen. hi ha ki parla de tornar a la pesseta, ki diu ke tornarem a botar abans de 2 anys, un alt karrek policial ke et komenta amb pena i resignacio ke ha akabat per semblar-li be moltes idees den Berlusconi, ki diu ke no sap kom s'ho fara per arribar a fi de mes, ki plora xk ha de fer fora gent de la seva empresa...

total ke marxes a casa pensant: i jo kin paper tink en tot aixô?

doncs no ho se, magarada la revolucio conjunta per reivindikar el ke volem, xo tambe pensant que hi ha koses ke son impossibes de demanar, ke a vegades uns kuants han de sakrifikar-se per ke la societat tiri endevant, ke no sempre tothom estara kontent, lapolitika es dolenta al mateix nivell ke el tabac, mexpliko:

hi ha gent que es torna adicte a la politika, hi ha gent d'akesta ke perjudica greument els k estan al seu voltant(sovint mes lluny tb), hi ha gent ke a la llarga pateix sequeles, hi ha gent ke la politica lenvelleix per dins.

no vull tot aixo. per això dema ens em daixekar, treballar i lluitar pel ke volem sempre k sigui real i bo pels demes i si en kanvi de menjar 2 kostelles de xai nomes en podem menjar una per ke els altres menin doncs ho fem.

...i si obrim secció internacional?

2008-06-04T18:16:00.002+01:00

...i si us espereu 15 dies? doncs començarà l'aventura "if"....

...i si fem quelcom impossible?

2008-05-31T16:12:00.003+01:00

Per pròpia definició allò impossible no es pot reailitzar...a menys que algú et desmitifiqui alguna cosa i et mostri com és de ràpid superar un repte com el cub Rúbic. Pareu atenció i flipeu!!

...i si anem a dormir?

2008-05-29T22:12:00.003+01:00

A tots ens ha passat alguna vegada alló de començar a xerrar amb algú i no veure com passen les hores. Però depen de la situació té més o menys magnitud. Per exemple, si és comença a xerrar a primera hora del matí com a molt a un se li pot fer l'hora de dinar, si és havent dinat a un se li pot fer l'hora de sopar, però si es comença mentre es fa el el sopar a un se li pot fer gairabé l'hora de llevar-se del matí següent....i si es cap de setmana doncs fins hi tot es podria fer l'hora de dinar.

Les conceqüències poden ser que un tingui són tot el dia o que sorprenentment un ni s'adoni de que apenes ha dormit, però el que tots hem acabat dient a qui es té davant és la frase de "i si anem a dormi" o "quina hora és? uala que tart!!!"

Una abraçada a tots els xerradors nocturns, i als diürns i els matiners i als midiers i els diners i els sopers...

...i si fem un Sing Star?

2008-05-26T20:51:00.004+01:00

En plena efervescència del Chiki Chiki i el festival d'Eurovisó més seguit dels últims anys...vem decidir que nosaltres també podíem triomfar amb els nostres estils peculiars. Aquest és el resultat de una nit de dissabte amb molts riures entre amics!!

Pd: si no rieu no sou humans, no teniu sentit del humor i per tant sou ..... sou..... Bé no sou res!! jajaja

...i si fem un vídeo de Torino?

2008-05-11T15:43:00.001+01:00

...i si anem a Torino?

2008-05-05T20:46:00.003+01:00

Aneu amb compte alhora de pronunciar aquesta pregunta, ja que a priori pot sembla que aquesta ciutat no dona per gaire i al final un torna amb un gran record. És clar que la companyia fa molt !!!

Doncs és molt important tenir amb qui compartir les dues hores prèvies a agafar l'avió a Barcelona, les gairebé dues hores per arribar volant a l'aeroport de Milano, l'hora que un esta per arribar a la estació central de trens amb un bus directe i les dues hores per arribar a l'estació de Porta Nuova de Torino! Només ens va quedar agafar un vaixell per completar tots els tipus de transports col·lectius de l'actualitat jajaja!

I ara us pot venir al cap que després de tantes hores de anar i tornar de Torino no hi ha gaire temps per aprofitar per la ciutat. Doncs esteu equivocats, ja que entre llargues caminades, algunes estones de descans en un dels grans parcs verds i tombs amb bus o tramvia sense pagar un pot fer una visita als llocs més importants així com gaudir de l’oci nocturn que genera els “aperitus Torinesos”.

En resum un podria dir que anar a Torino és com anar un lloc que els teus companys de feina amb prou feines sabrien dir que és itàlia, però que quan un arriba descobreix que va ser la primera capital d’Itàlia i entre altres coses residència dels reis de Saboya així com ser la ciutat que allotja “el Sudari en el que va ser envoltat Jesús després de ser crucificat”.

Les anècdotes del viatge podrien ser que us trobéssiu corrents amb totes les maletes per l’estació de trens de Milano i haver de surfejar amb una de les vostres jaquetes, o que alhora de facturar us diguin que viatgeu amb una tal Eulalia i a sobre després de tenir els DNIs davant seu encara ens passi llista per comprovar que realment no esta amb vosaltres la tal amiga fantasma, o que el tema de conversa més recorrent durant el viatge sigui els cops que un ha anat al lavabo a plantar un pi, o que us passegeu per la ciutat llençant entre vosaltres un plat volador...

Bé, aquestes són quatre de les coses que us podeu trobar alhora de respondre la qüestió plantejada.

PD: ben aviat un vídeo resum del viatge per a que en tingueu proves!!

... I SI ENS CREMEM?

2008-04-28T10:03:00.003+01:00

bones

despres d'una setmana estressant i d'un divendres estrany, el dissabte vam agafar la fragoneta i kap al punt mes llunya de Ctalunya. LA HUERTA DE SAN JUAN on hi ha una via verda per on passava els ferrocarrils. va ser divertit, un resum podria ser:

-furgo lenta i sense radio

-tenda 2 seconds, on vam poder comprovar k lanunci de decathlon es cert

-camis mal senyalitzats on indicaba un riu i veies ke pujaves per un kami on les kames et deien: XO KE TAS HACIENDO KAPULLO!!!!. jo kreia ke descobririem un riu ke en kanvi de baixa puja xo no.... lunik ke hi habia era silenci i una cabra montesa.

-kaminata amb les bambes de bici per roques, ke era lekivalent a possar a algu amn patins de gel kaminant per la sorra... surrealista

- zona dakampada amb escaladors guarrus i ke kridaben i ke buskaven el cinturo dorio

-krits de xiiiiiiiiiiiiiiiiiilenciiiiiiiii dins la tenda.

- via verda ke tohom baixava xo nosaltres vam ser els uniks primus ke la vam pujar

-un poble ke representava estar al kap damunt de tot duna montanya.. XK KOLLONS ALLA ON VOLIEM ANAR FEIA SEMPRE PUJADA EH?

-MOLTS SOMRIURES

- I EL RESULTAT: DONCS UNA TORRAMENTA INCREIBLEEEEEEEEEEEE,

-TMATE 1 A TOMATE 2

merci x akests dies xinxeta groga

pd: ja tenim un altre capitol escrit al nostre llibre, keden molta pagines per om plir

...i si felicitem a en Jordi?

2008-04-23T08:23:00.005+01:00

"...Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac. Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor.

De la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, i li va donar a la princesa en senyal d’amor..."

Per tots els "cavallers" que es diuen Jordi.

FELICITATS!!!

...i si ens falta aigua?

2008-04-15T19:31:00.004+01:00

Tots som conscients del problema de l’aigua i potser aquest comentari és oportunista, però qui no ho és? Ara que si transvasaments, que si vaixells, que si... Però perquè no s’estaven fent fa 4 anys totes les mesures que prometen fer pel 2009 (dessaladores, potabilitzadores, plans de reutilització d’aigües...)?

Però per treure ferro al tema aquí van algunes mesures un tant descabellades, però que potser funcionen si arrossego a tants friks com habitants de l’àrea metropolitana existeixen.

Quan us dutxeu poseu el tap a la banyera, aquesta aigua que aneu acumulant al llarg de les dutxes familiars la fareu servir per omplir manualment les cisternes dels inodors. Es clar que prèviament heu de tanca les aixetes d’entrada d’aigua potable de les cisternes dels mateixos.

Si no teniu banyera per anar acumulant aquesta aigua compreu uns gibrells per dutxar-vos dins d’aquests.

Si pugeu direcció als Pirineus no oblideu de carrega el cotxe amb aigua embotellada provinent de conques no catalanes i la buideu als pantans catalans.

No veure als àpats aquelles begudes que en el seu procés d’elaboració hagin de introduir aigua potable, amb el que ens limitarem a consumir sucs, vins i caves.

Si heu de fregar la casa, utilitzar mopes seques que recullen la pols.

Si viatges fora de Catalunya omple les ampolles, que vas buidar als pantans, de les aixetes dels hostals o allotjaments de comunitats sense problemes hídrics i al tornar diposites aquesta aigua altre cop al pantà o la fas servir a casa en comptes d’obrir la teva aixeta.

Finalment trenquem tòpics i portem la mateixa roba durant tota la setmana, si anem posant colònia a sobre es dissimulen les olors i ens estalviem rentadores.

Tu quines tens pensades? Deixa-les en aquest post i com més rebuscades siguin major interès despertaran!

...i si coneixes alguna noia lletja?

2008-03-30T13:32:00.002+01:00

Doncs espero que no sigui la de la canço, perquè vaja tela el tema de la canço "FEA"!!!

...i si reaccionen?

2008-03-22T11:58:00.003+01:00

Senyors de la directiva del F.C. Barcelona teniu un greu problema al vestidor del Barça!!! Per començar teniu un jugador que ha devaluat tant en qualitat, carisma, lideratge i fenomen mediàtic que fins i tot les figuretes de Ronaldinho estan rebaixades a gairebé la meitat del preu que tenien.

Senyors! ni els nens volen ja figuretes del ex-carck del Barça!!!! O reaccioneu o aquesta temporada fareu llufa i ja no guanyareu res en les tres properes temporades!!

És vergonyós com algú que cobra en un dia el que cobra una família a l'any marxi d'un entrenament per motius de motivació??? un pic i una pala i ja veuríeu com van a entrenar amb un somriure d’orella a orella!!

Jo proposo que la setmana que perdin un partit cobrin a 6 euros l'hora de feina feta, és a dir només les hores d’entrenament i la hora i mitja de partit. Segur que anirien a mort a cada partit per poder seguir pagant els Ferraris, les casetes i tots els vicis!!

...i si fa massa vent?

2008-03-20T21:12:00.003+01:00

Doncs millor que no passegeu per un parc eòlic...

...i si el sistema per a repartir els escons fos proporcional?

2008-03-12T09:04:00.006+01:00

Encara estem de ressaca electoral.... i durant aquests dies, tot i que la nostra vida diària segueix sense grans variacions, apareixen diferents reflexions sobre política: El futur dels partits que han perdut representació, el dels seus dirigents polítics, el perquè dels resultats, de la participació, etc... típic dels dies post-electorals.

Però a mi m'ha sorprès una reflexió sobre el sistema que utilitzem per a repartir els escons en aquest país. Com suposo sabreu, aquí (i a altres molts països) s'utilitza el sistema d'Hondt. Normalment, aquest sistema tendeix a beneficiar als partits majoritaris (com sempre en aquest país) i a les coalicions de petits partits.

Però com hauria quedat dividit el Congrés si el sistema d'assignació dels escons fos proporcional?

Ja veieu.... En aquest cas, seguiria guanyant el PSOE, tot i que amb menys nombre de diputats. En general, els partits més grans baixarien mentre que els partits petits pujarien, i molt!

Fa temps que es diu que cal canviar l'actual llei electoral... però veient aquest gràfic, creieu que els partits majoritaris impulsaran un canvi que, en realitat, a ells els perjudicaria? Em sembla força difícil de creure... Així doncs, de moment ens haurem de conformar amb el que tenim, i esperar que aquesta legislatura sigui millor que l'anterior...

...i si tu vas, o no, ells segueixen?

2008-03-10T22:07:00.003+01:00

Avui els diaris, televisions, revistes, ràdios, webs especialitzades i no tant especialitzades han comentat, criticat, valorat fins i tot sobredimensionat o menyspreat els resultats electorals. Tots han fet les valoracions que els han convingut segons de les tendències que siguin.

El fet que no ha recaigut gaire gent és que avui seguim igual de malament o bé que ahir, que avui molts seguiran cobrant uns sous astronòmics per dir que ens representen i saber quines són les nostres necessitats, que avui tots hem seguit treballant per a que la societat segueixi endavant (mestres, metges, enginyers, paletes, peons, secretaries, assistents socials, dependents, cuiners, funcionaris, mecànics...), i és aquesta gent la que il·lusionada espera que d’aquí 4 anys tinguem una societat millor, que no hagi de patir tant i sobretot no haver de sentir-se enganyada o defraudada pel sistema que ens regenta, la democràcia.

Això sí, d'aquí quatre anys a tornar a sentir com aquests, que es diuen polítics, es llencen els plats per a obtenir una cadira.

...i si estàs fart de política?

2008-03-01T15:57:00.004+01:00

Anar a votar és un dret adquirit amb l’esforç dels nostres pares i avis. Això és cert i no ho desaprofitarem, però qui ha dit que haguem de votar al mateixos de sempre o que haguem de suportar com els polítics es barallen per una cadira i no volen deixar la poltrona....

Per a tots aquells descontents en la hipocresia que ha arribat la democràcia hi ha una alternativa factible al vot en blanc. Aquests son els ESCONS INSUBMISOS (link al blog) en el seu blog trobareu els objectius d'aquest partit.

El fet més rellevant d'aquesta gent, és que si treuen un escó aquest el deixaran vuit durant tota la legislatura, sense cobrar el sou. Això ja seria com tenir representació del vot en blanc i no t’enganyen com altres partits que treuen escons i molts cops estan les cadires buides en les sessions del parlament, que segueixen cobrant tot i faltar a la seva feina.

Així doncs si esteu dubtosos i voleu votar en blanc, és més útil votar ESCONS INSUBMISOS (link a la web).

... i si fem balanç?

2008-02-20T14:55:00.004+01:00

Avui fa un any del "... i si faig un blog?" i es pot fer una mica de avaluació del que ha donat de si aquest any....

Fins ahir el blog ha rebut 3492 vistes.

S'han publicat 80 posts.

S'han tocat 24 temàtiques generals.

Heu fet 47 comentaris.

Al google en català si busqueu "i si", el blog surt com a primera referència.

S'han incorporat dos coautors.

I des de ahir el blog esta disponible en 4 llengües més, gràcies al traductor automàtic.

Així doncs, un bon primer any no us sembla?

...i si diem frases tontes?

2008-02-19T19:46:00.003+01:00

despres de un temps transcorregut en un ofici podem arribar a observar unes tendencies, podriem dir que psicotiques, malaltices depravades i inutils que mostren una incoherencia i una inutilitat enorme en els personatges anomenats clients.
aquests clients es presenten a casa teva, es a dir el negoci, amb una postura en la que per començar ELL SAP MES QUE TU i es llavors quan sents unes ELOCUENCIES tan brutals que et piten les orelles del dolor ja que dins el teu cervell hi tens les dues neurones dient: HO HABEU VISTTT!!!!!!! HAVEU VIST LO QUE ACABA DE DIR!!!!!!!!!.
us possare un exemple: un home (gran, amb un munt de coixins al seient del cotxe, si es al mati amb olor a karajillu i si es per la tarda amb olor a alcohol de 96º) que baixa del cotxe( cotxe situat sobre damunt de la acera en hora punta de fugida de escoles, o en el seu defecte en mij de la porta impedint la entrada d'altres vehicles mes interessants econiomicament), obre el maletere treu una roda dentre la merda que s'acostuma a portar alla. i llavors tu li dius: esta pinchada? i el tiu et salta dien-te: NO, TIENE UN CLAVO.
pero viam senyor brut: si A es igual a B i B es igual a C, A ES IGUAL QUE C capullu.
oh i despres el tipic que et diu: HOMBRE MAS RAPIDO QUE LA FORMULA UNO EH? i les teves neurones cridant dins el te caap: buuuuuuuuu fuera, el siguienteeeeeee, tu si que no valeeessss, buuuuuuuuuuu. a lo que tu respons: si, mas rapidos i cobrando menso, ja ja i re ja capullu
i laltre que diu i que penso que es la millor:
COMO VA EL NEGOCIO?, SOBRE RUEDAS NO JJJJJJAAAAAAA JAAAAAAAA JAAAAA en aquest moment nomes et keda una neurona, laltre ja agafat el petate i ha dit: yo me piro.

i si tenim mes originalitat? eh senyors, no feu gracia, dieu sempre el mateix, o canvieu de frases o us desinflo la roda de recnvi i kuan pinxeu us enrekordareu de mi i nop tindreu `pabrots de dir: joder mi rueda no esta pinxada , tiene un clavo i no la podre canviar tan rapido komo la f1.

...i si no saps que dir?

2008-02-18T22:49:00.003+01:00

Doncs t'ho inventes!! O calles o rius o fuges corrents o no fas re.... La qüestió és matar aquell temps incòmode que es produeix quan hom no sap que dir. Tots desitgem que els segons passin ràpid, que soni el telèfon, que aparegui algun conegut o que simplement es faci l'hora d'anar a dormir.

El que mai passa és que el temps s'aturi, amb el que els mals moments passen i marxen difuminant-se...

Així que ànims, llegint això ja heu desconnectat d'un silenci sense saber que dir...

...i si t'enamores?

2008-02-13T22:05:00.005+01:00

Ja tenim aquí el dia pastalós de l'any, ja ha arribat... aquest és el dia que, com a mínim a Catalunya, tothom diu que no celebra, que ells fan per Sant Jordi que és més d'aquí... Però això es una gran mentida.

Si el 14 de febrer algú et diu que no ho celebra, és que s’avergonyeix de dir-te que ha comprat un ramet de flors, o que ha fet una polsera o que s’ha anat a sopar amb la parella sota la llum de la lluna... També hi ha el que ho diu en serio i després ha de sentir replicar la parella un any sencer.

El fet és que si t’enamores pateixes el símptoma de actuar per impulsos i fer veure que actues racionalment. No us escarrasseu en amagar que esteu enamorats, tothom pateix el mateix síndrome que vosaltres un dia o altre amb el que no us vulgueu justificar.

Se que aquestes paraules, d’un que no pateix el síndrome, no us donaran la valentia per reconèixer públicament que celebreu la pastalositat de Sant Valentí. Però segur que us heu vist reflexats, o no...

Pd: si jo estigues patint la malaltia de l’amor també ho celebraria....Per Sant Jordi clar!!!

...i si haguéssim de estar un any votant?

2008-02-11T21:46:00.001+01:00

Sort que no ens trobem en als EEUU, sinó actualment la principal causa d’infart de la població es donaria per sobresaturació de promeses electorals que mai es compliran.

Es molt graciós que encara es segueixi el mateix sistema de prometre i prometre...i que la població segueixi creient en l’estafa de l’estampeta més ben muntada. El panorama seria vomitiu si això ho haguéssim de patir cada dia, us imagineu un super dijous de l’estil ianqui? uff seria com la condemnar a un càstig a tots els ciutadans que cada cop n’estan mes farts de la pantomima i la "gerga" política.

Aquestes 4 línees poden semblar molt alternatives, però no és més que utilitzar el mateix que fan els polítics i girar el discurs. Amb el que recaic en el que critico sent tot plegat demagògia barata i demostrant que fins hi tot els anti-sistema es beneficien del sistema.

Complicat?

...i si apuntéssiu?

2008-02-09T16:16:00.000+01:00

Quants cops hem hagut de sentir aquesta pregunta per part del gènere femení? O quants monòlegs han fet dones humoristes sobre el tema? Com si fos un acte que puguem controlar al 100%, com si ho féssim expressament lo de deixar caure la goteta...

Em refereixo, pels que encara no sapigueu de que parlo, a la fixació que tenen les noies en recriminar-nos que no apuntem quan fem un reg. A veure DONES DEL MÓN, el que tenim entre les cames no és una manega amb aixeta que sobre i es tanca i tot va en una mateixa direcció!!

A veure noies, nosaltres primer apuntem però alguna vegada el rajolinet surt cap a un costat i hem de corregir en dècimes de segon la direcció on apuntàvem per evitar al màxim els desastres. Suposo que ara no us vindrà de gust una classe de anatomia masculina, amb el que evitaré mes detalls per deixar obert el torn de preguntes.

Abans de concloure aquest breu post reivindicatiu de la masculinitat, cal dir que també hi ha molt tio porc pel món, que no es digna a netejar-ho i això si que es recriminable.

Atentament, un amb bona punteria....

...i si pleguem a l'hora?

2008-02-05T18:24:00.000+01:00

Segur que us ha passat més d'una vegada durant la vostre vida laboral, a menys que sigueu funcionaris, que just quan queden 5 minuts per a que plegueu de la feina us cridi el vostre cap per a fer una reunió o que us apareix el típic client pesat d'última hora...

Això pot ser de forma recorrent o de forma ocasional, però el pitjor és quan us fan esperar per a començar dita reunió per un imprevist o per alguna trucada.

Per sort alguns podem passar hores extres i després ens agafem la revenja agafant festa quan ens dona la gana.

Pd: aquest escrit esta fet mentre espero una reunió amb el meu cap, amb el que he optat per no treballar aquesta estona sent just amb mi i amb els meus caps jajajaja..

...i si invertisin per la pau?

2008-02-04T23:15:00.001+01:00

Acabo de assabentar-me d’una campanya per promoure que el BBVA deixi d’invertir en la indústria armamentística, però que no és l'única que ho fa amb el que us deixo aquest linck perquè comproveu si el vostre banc o caixa és tan hipòcrita com per fer anuncis d'obres socials per la pau del món però alhora inverteix en la fabricació de míssils.

Per una economia de la pau, tu pots decantar la balança!!

...i si teniu un mal dia a la feina?

2008-02-04T22:47:00.000+01:00

Doncs simplement o us ho preneu amb filosofia o feu el que fan aquests personatges. Amb la primera conservareu la feina, amb la segona potser us feu famosos... Està a les vostres mans.

...i si ens disfrassem?

2008-02-02T13:25:00.000+01:00

Ahir, quan tornava a casa després de treballar...

Vaig creuar-me amb un ramat de caputxetes vermelles de mig metre d'alçada, que portaven uns cistellets plens de flors; gairebé trepitjo un drac que corria espantat plorant davant un gosset que feia un pam i mig; vaig passar pel costat d'un pirata que xerrava alegrement amb una bruixa; tres pallassos jugaven a futbol amb un bomber i una princesa, i una vaca que jugava als gronxadors del parc em va saludar amb la pota.

Definitivament, vaig pensar que la setmana havia estat massa llarga, potser havia treballat massa. Devia estar massa cansada i els sorolls de la meva panxa em deien que necessitava dinar.

Però de cop vaig recordar que en algun moment jo havia estat una abella, pallasso, bolet, bruixa, mariner, despertador, i fins i tot semàfor.

I és que durant els dies de Carnestoltes, hi ha autorització per a trencar les normes de comportament col·lectiu que imposa la societat. Es deixen de banda les formes, i la gent es lliura frenèticament a la disbauxa, a la bogeria i a la broma. Això sí, ho fan sempre amagats darrere disfresses de tota mena que oculten la seva veritable identitat. O al menys, això és el que ells creuen...

Així doncs..., i si ens disfrassem?

...i si em doneu idees?

2008-01-18T18:48:00.000+01:00

És una evidència que estic escàs de noves idees, serà que l’entrada al 2008 m'ha mantingut molt ocupat o que aquest any la meva relació amb Internet variarà una mica.

La qüestió és que necessito ajuda, per això faig una crida a que feu propostes(ja se a priori que només dues persones faran un comentar). Això sí, s’hi ha bones idees potser faig un vídeo agrupant-les i fent realitat els vostres "i sis".

Accepto els vostres reptes!!!

...i si fem les campanades?

2008-01-01T13:28:00.000+01:00

Quina pregunta més oportuna i dins el context del dia que estem, però és una pregunta que en la societat on estem només es deuen preguntar els estrangers o la devien de fer els nostres avantpassats que van impulsar això de celebra el final d'any amb dotze campanades. Clar que el que va instaurar la tradició per Europa va jugar allò del telèfon de quan nosaltres érem petits. Si allò que va començar la cadena dient rapit "menjarem raïm a cada campanada" i quan va arribar a Itàlia ja eren llenties i quan era a Grècia ves a saber fins que va arribar a USA que ja no hi havia campanades sinó un trist conte enrere de 3 segons...

El fet és que després de 2008 anys celebrant el canvi d'any encara no hem ideat un sistema per no ofegar-nos o de no acabar de coordinar tot allò que diuen que s'ha de fer en els primers minuts de l'any, sinó observeu com ho vem viure nosaltres.

QUE TINGUEU UN MOLT FELIÇ 2008

...i si fem un pessebre vivent?

2007-12-22T12:54:00.000+01:00

Fa uns mesos em van proposar participar en un pessebre vivent. Però no era qualsevol, sinó un fruït d'una iniciativa veïnal del meu poble. Evidentment no vaig poder dir que no.

Passats els dies, aquesta gent ha anat fent molta feina. Arribant negre nit de les seves respectives feines anaven cap als jardins on hi passaven les hores fent corrals, posant llums, netejant... fins la mitja nit en molts casos. Fruït d'aquest esforç, ahir es va donar per inaugurat el primer Pessebre Vivent de Collbató.

La valoració d'aquest primer dia és tot un èxit. Tothom va felicitar als veïns que ho han impulsat i seguien les seves felicitacions amb un "demà tornem". Així doncs avui dissabte esperem que l’afluència sigui molt major i tothom surti il·lusionat amb aquest projecte veïnal.

Felicitats a tots i us esperem avui dissabte i demà de 18h a 21h en l'humil i acollidor pessebre vivent.

...i si per un dia poguéssim ser un ocell?

2007-12-21T10:23:00.000+01:00

Segurament algun dia heu mirat cap al cel i us heu preguntat com es deuen veure les coses des d'allà dalt...

Doncs si mai teniu la sort de poder pujar a un helicòpter i sobrevolar alguns dels racons de Catalunya, us adonareu de com canvien les coses quan les veiem des de l'aire.

Sortim des de l'aeròdrom de Sabadell, passant per l’extrem sud del Vallès Oriental, cap al Maresme amb l’objectiu de recórrer una part de la costa catalana. Un cop sobre el castell de St. Pol de Mar, resseguim la línia de costa en direcció sud: Canet, Arenys, Mataró, Premià, el Masnou... i de sobte, les 3 xemeneies de la costa de Badalona!

A partir d’aquí, comença una odissea per a sol·licitar que ens deixin sobrevolar Barcelona. Ho donàvem pràcticament per perdut pq es realment complicat que donin permís per passar per la ciutat, xo al final vam tenir la sort de la nostra banda i els controladors aeris, que devien estar de bon humor, van accedir. Quin luxe!

Com és Barcelona des de l'aire? Jo només havia vist aquesta imatge de la ciutat en fotografies, a la televisió o de passada arribant d'un viatge en avió. Però la veritat és que no hi ha punt de comparació.

Des de dalt de l'helicòpter es gaudeixen d'unes vistes úniques de Barcelona. Des d’uns 400 metres d'altura, els edificis i indrets més emblemàtics de la ciutat semblen una maqueta. Alguns són fàcils de veure com el port, la Vila Olímpica, el Fòrum, el traçat de l’Avinguda Diagonal, la torre Agbar, el Tibidabo, Montjuïc, mentre que per reconèixer d'altres, com la Sagrada Família, la Catedral o el monument a Colom, més amagats entre l'asfalt i les illes de cases, cal parar una mica més d’atenció.

Un cop arribats a la desembocadura del Llobregat, la presència de l’aeroport del Prat ens va recordar que estàvem en zona conflictiva i els controladors aeris ens van “convidar” a abandonar la zona el més aviat possible. Unes quantes fotos del riu i cal al Garraf!

Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sitges, Sant Pere de Ribes... i de nou cap a l’interior. Que curtes es fan les distàncies. Un salt i ja veiem Vilafranca del Penedès. I una mica més al nord Gelida, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca. Em venen ganes de cridar: Peeeep! Sóc aquí dalt! Que em veus?

Inici del fi del trajecte. Però abans d’aterrar una última ciutat: Sant Cugat del Vallès! Veure casa teva des de l’aire és una sensació força extranya... Ara sí, tornada cap a Sabadell i fi del vol.

Quin plaer! Les vistes, l’altura i la sensació de mirar-t'ho tot des d'una altra perspectiva…

...i si ens afanyem?

2007-12-18T18:27:00.000+01:00

Senyors/es, no si us heu adonat, però queden pocs dies ja per a que s’acabi l’any! I us preguntareu "i què?", doncs si heu pensat això no cal que seguiu llegint, per a la resta us recordo que a Internet podeu trobar dietes de l’estil "como tener una figura esbelta en 15 días", o consells com "marcar abdominales? no es problema con power-fit", o llocs on diguin "nunca más solo con Celestina's world", fins hi tot trobareu "resúmenes de los libros mas leídos del año"...

Clar que tot això no us és necessari si, durant els 11 mesos i mig que portem de 2007, heu anat treballant per aconseguir els objectius tan desitjats el dia 1 de gener d'enguany.

Així que....ara toca o corre o desistir i provar-ho durant el 2008!

...i si fem un roadtrip?

2007-12-12T22:28:00.000+01:00

Aquesta és una opció quan un decideix programar unes vacances. Llogar un cotxe i anar parant per diferents pobles fins arribar a una destinació desitjada. Aquesta manera de fer vacances es pot fer molt a l'aventura, del pal furgoneta i dormir on es pugui, o molt programat amb els allotjaments ja concertats que donen comoditat.

Viscuda l’experiència per suècia on vem visitar Linköping, Jököping, Göteborg, Borås y Ödeshög, doncs puc afirmar que és gratificant i una molt bona opció per dur a terme de vacances per zones i/o països que un no coneix. Particularment l’encant de suècia són les carreteres que travessen molts km de bosc sense creuar-se amb grans poblacions i on es pot gaudir de conduir.

Si tot i aquest comentari no hi esteu molt convençut, aquí us deixo un petit record dels tres dies de Roadtrip per Suècia aquest desembre.

...i si arribem?

2007-12-10T23:10:00.000+01:00

Quants cops ens ha sorgit aquesta pregunta després de parodiar l'entranyable Homer dient el "me aburro!"? segurament no podríem arribar a comptar-ho, ja que per definició l'home (com a espècie i no pas com a gènere) és impacient i tenim ganes de fer i/o sentir les coses que ens agraden. Això es dóna quan viatgem en cotxe al nostre destí de vacances o amb avió o amb bus o caminant o tot això en un mateix viatge com podria ser el cas d'haver triat una destinació on ryanair tingui un vol de baix cost.

Quin és el valor del nostre temps? hi ha qui faria tantes combinacions com fossin possibles per estalviar-se un cèntim en el viatge, clar que aquests no valoren el preu de les 6 o 7 hores que un pot trigar en arribar a la destinació triada (sense haver de travessar cap oceà). Hi ha vegades que el preu de la teva espera, en un inici, pot ser compensat si t’estalvies 50€ o fins hi tot 25€. Però quan estàs esperant durant 3h un bus que has perdut per culpa d'un retràs de 30 minuts de l’enlairement o quan per tornar no has de dormir i agafar aquell bus a les 4 de la matinada, reflexiones i te n’adones que potser hi havia una millor combinació.

Així doncs a l'hora de programar el vostre viatge per Europa valoreu el vostre temps.

Pd: Llegiu atentament les instruccions de cada ruta, els casos extrems es poden donar sols en determinades destinacions com Skavsta (Stokholm) sortint des de Girona.

...i si ens estressem?

2007-12-08T23:42:00.000+01:00

Doncs ens demostrem a nosaltres mateixos que som kapacos de utilitzar un muscul que en altres circumstancies no fariem servir: el muscul galtaic. el muscul galtaic es el relleu que apareix a la galta quan s'apreten les dents en un moment d'estress mentre es pensa: joder kuan kallara? o , kuan deixera de fer aixo? o ki li mana fer aixo? o xk es komplika tan la vida? xk va tan lent esplikant les koses???... i mil preguntes mes.

Però, ke passaria si no ens estresessim mai? segurament no valorariem el ke tenim ja que en momemts d'estress no estas per res i deixes passar oportunitats que en altres circunstancies no desaprofitaries.

per tant es propossa fer plegar tots els balnearis i centres de masatge per falta d'estress (I si caldea tanques i posses un cartel a la porta dient: cerrado por falta de estress!)

Això voldria dir que ningú no estaria estressat.

És possible?

...i si anem al lavabo?

2007-12-07T12:50:00.000+01:00

El fet de anar al lavabo a fer les nostres necessitats no té cap tipus de misteri quan ens trobem a casa o al nostre país, on tots els w.c. són iguals. Però quan un surt a l’estranger les coses canvien i ens trobem coses ben estranyes, com falta de tasses de bater o divisions de compartiments per anar per un costat el sòlid i per l’altre el líquid. Aquest últim cas el podreu trobar al universmuseum de Gotheborg, on hi ha unes instruccions ben grans de com un ha de fer les seves necessitats fisiològiques. Resulta que en aquest museu reciclen l’orina per regar les plantes i els arbres, una bona manera de no desaprofitar recursos.

...i si tanquem la tele?

2007-11-19T22:44:00.000+01:00

Ja fa força temps que ens trobem en un període decadent de la televisió. Les cadenes de tota la vida segueixen apostant per allò que hom ja troba repetitiu i poc original. Si tots tanquéssim la tele durant una setmana o fins hi tot si ho féssim només un dia, potser les direccions de programació reaccionen.

Es cert que tots fa un temps ens entreteníem comentant els capítols de grans series americanes actualment en decadència com CSI o de producció autòctona com Vent del Pla. Però actualment ja les tenim massa vistes i són predicibles en tots els seus capítols. Fins hi tot trobem series que només veient els anuncis de promoció no cal veure res més.

Així que per evitar ser un "raret" d’aquesta societat a un no li queda més remei que veure els programes anomenats "zàping". Una gran patillada de les cadenes per a que tothom estigui al corrent de les burrades que es fan a la tele i per aprofitar-se d’allò que dona audiència a la competència.

Total que amb tot plegat un acaba empassant-se algun que altre programa caspós, donat que no hi ha alternativa millor.

Visca la lectura!

I si valorem el que tenim?

2007-11-13T10:18:00.000+01:00

És bo tenir amics,
És bo tenir bons amics,
És millor tenir bons amics que et recordin que, mentre hi ha camí, cal caminar.
Però encara és molt millor tenir bons amics que caminin al teu costat.

De sobte, un dia te’n adones que ets un dels afortunats. Genial!!!

Sembla que quan estem junts no hi ha res impossible!
Suposo que la clau és creure que tot es pot fer!

Veient els vídeos de la ruta del císter en btt no puc evitar que els meus llavis dibuixin un somriure de satisfacció i de felicitat!

Sí, sí, per mi, la felicitat la fan aquestes petites coses que ens omplen i ens fan sentir vius!!!
I crec que deixar-se emportar per petits moments de felicitat és bo i és sa. Res és més gratificant que sumar petites coses per omplir el nostre cor d'alegria. Aquest és el veritable poder de la felicitat.

I és que si no aconseguim ser feliços, què més ens pot quedar?

...i si fem la ruta del cister? Vol.2

2007-11-11T16:55:00.000+01:00

Aquí la segona part, una mica més relaxada.

...i si fem la Ruta del Cister?

2007-11-10T22:20:00.000+01:00

Aquestes imatges valen més que mil paraules!

...i si opteu per fer cicloturisme?

2007-11-05T22:34:00.000+01:00

Cada cop està més de moda realitzar activitats que no perjudiquin el medi ambient, que siguin beneficioses per la nostre salut i que ens permetin gaudir del nostre entorn al mateix temps que gaudim del moment.

Així doncs el cicloturisme és una bona opció, tot i que cal estar una mica preparats, una bici mitjanament bona, material de reparació, llums, alforges, sacs de dormir, aigua, menjar... i pel que fa a la preparació física doncs no cal ser un super atleta per poder realitzar aquesta activitat.

El fet diferencial d'aquest tipus de turisme és el poder aconseguir les fites marcades, tant de recorregut com que el temps empleat hagi estat aprofitat per visitar les destinacions triades i per arribar a elles.

Hi ha molts itineraris repartits pel nostre país i de ben segur que una cerca per google de paraules com "via verda" us pot orientar així com "ruta amb btt". Això sí, quan trieu una ruta heu de mirar molt bé els camins a seguir, imprimir-vos mapes, mirar els desnivells a salvar així com si hi ha alguna incidència en algun tram del camí.

Així doncs si estàs cansat de haver d'agafar el cotxe per visitar els racons del nostre bonic país, opta pel cicloturisme i et sentiràs realitzat en tots els sentits.

...i si canviem de país?

2007-10-21T21:31:00.000+01:00

Lectors/es, ens trobem en un país de 4a divisió. Amb el que proposo que donats els aconteixements de preses de pel, manipulacions, restriccions i retallades de la qualitat de vida, ens declarem una confederació federal d'unitats familiars independents. El nostre nexe d'unió serà Ikea, que ens proporciona mobiliari a bon preu, ens uneix als essers estimats quan hem de muntar els mobles, ens donar benestar al poder gaudir de l'entorn que nosaltres creem.

Així doncs si esteu farts del país de la Renfe, de Aena, la Caixa i companyia, doncs declareu-vos estats independents sobiranistes amb capital al vostre domicili. Les confederacions es poden donar amb els vostres veins i així adquirir un intercanvis de bens i subsistències. Els impostos dipositeu-los a la vostre casa i utilitzeu-los per als vostre benestar i confederació.

Visca la república independent de casa teva!

...i si no dic res?

2007-10-15T20:56:00.000+01:00

De vegades un silenci diu tantes coses que no necessites obrir la boca, de vegades també el no dir res estalvia discussions tontes o malentesos. Altres cops diuen que qui no diu res atorga, quan pot ser és què no té opinió al respecte o no té ni idea del que es parla i opta per la prudència. Quan callem podem ser despectius, però també ser respectuosos.

Mai un no voler dir res diu tantes coses d'una persona, el més difícil és interpretar que passa o que volen dir quan no et diuen res.

Us animo a dir moltes coses sense dir res i que us facin la correcte interpretació.

Pd: ...i això que avui no volia dir res...

...i si observem el que ens envolta?

2007-10-12T14:06:00.000+01:00

Ara feia dies que no introduïa cap comentari i podria dir que ha estat perquè he estat recopilant informació i observant el meu entorn per fer un bon article, però us estaria mentint. Així que per actualitzar el blog m’he preguntat que m’ha envoltat aquesta setmana i la veritat es que he tret algunes observacions divertides, curioses o simplement observacions quotidianes.

El fet és que aquesta setmana per exemple m’he donat compte que ja estem a Nadal, si Nadal al supermercats Dia com a mínim, donat que ja tenen a la venda torrons!!! Senyors/es aquest any el Nadal s’ha avançat a Tot Sants i als estimadíssims panellets, moniatos i les estimades castanyes. Sort que el món no el regeix el senyor "Dia", sinó ja estaríem fins el barret d’escoltar nadales i aguantar la hipocresia de la gent somrient 3 mesos seguits.

Després m’he adonat que el món es col·lapsa quan cauen 4 gotes, bé de fet això ja ho sabia però ho he patit aquesta setmana. Que si la Renfe com sempre no va quan es mullen les vies, el transit es torna lent i patós, els carrers de les ciutats semblen rieres i tot per aquesta mania humana de asfaltar tot i fer uns embornals tan petits que les 4 fulles de tardor tapen.

Per cert quan aneu amb bici per allà on no coneixeu el camí heu d’estar segurs de vosaltres mateixos, ja que el bosc amaga baixades increïbles, passos entre arbres no admesos per gent amb molta esquena o gent molt alta, i quan surts del bosc pots adonar-te que estàs lluny d’on has d’arribar i que per tornar has de fer el camí al revés o fer una pujada que els 4x4 han de fer amb primera casi.

Bé, per avui ja hi ha prou d’observacions que sinó que escriure un altre dia que no estigui inspirat, no podria recorre als tòpics que he utilitzat avui.

Recordeu! Manteniu alerta els 5 sentits, la veritat està allà fora!

...i si donem un respir a la terra?...y si damos un respiro a la tierra?...if we give a breathing to the Earth?

2007-09-29T14:26:00.000+01:00

El dia 1 d'octubre de 19:55h a 20:00h. es proposa apagar totes les llums altra vegada per a donar-li un respir al planeta (la proposta prové de França altra vegada). Si la resposta és massiva, l'estalvi energètic pot ser brutal. Només 5 minuts, a veure que passa. Si si, ja es que estarem 5 minuts a les fosques amb cara de ximples, però recordar que internet té molta força i podem fer una mica gran. I passeu la notícia!! GRÀCIES !

El día 1 de octubre de 19:55h a 20:00h. se propone apagar todas las luces otra vez para darle un respiro al planeta (la propuesta proviene de Francia otra vez). Si la respuesta es masiva, el ahorro energético puede ser brutal. Sólo 5 minutos, a ver que pasa. Si si, ya se que estaremos 5 minutos a oscuras con cara de tontos, pero recordar que internet tiene mucha fuerza y podemos hacer algo grande. Y pasad la noticia!! GRACIAS !

Day 1 of October of 19:55 h to 20:00 h. one sets out to extinguish all the lights to give a breathing again to the planet (the proposal comes again from France). If the answer is massive, the power saving can be fantastic. Only 5 minutes, to see that it happens. If if, already that we will be 5 minutes in the dark with face of idiots, but to remember that Internet has much force and we can make something great. And you pass the news! THANKS !

...i si fem exercici?

2007-09-26T21:21:00.000+01:00

Ja s'acosta el final d'any i comencem a veure quins dels nostres propòsits no hem complert, quins a mitges i quins ja estem cansats de complir-los. Doncs encara ens queda temps per a que el dia 31 de desembre d'aquest any puguem dir que per primer cop hem complert els nostres propòsits.

Amb aquest objectiu, o potser un altre, fa uns dies vem agafar la bici i au! a voltar per camins del peu de Montserrat. Van ser un parell de tardes divertides, ja que com veieu anàvem vestits molt professionals i la gent pensava "carai quins nanos més esportistes i professionals", però en realitat era un miratge que desapareixia en quan veien el gran ritme que portàvem a les pujades, la cara de cansats als 2 minuts de sortir... Però el fet és que intentàvem complir un dels propòsits d’any nou.

Vosaltres com ho porteu el tema? El dels propòsits segur que una mica a mitges com tots, però i el de fer esport per mantenir en forma el cor, cremar greixos i segregar adrenalina?

Reflexioneu-ho!

Pd: se que un dia vaig dir que la pd no la posaria més, però fa de persona interessant. Sí sí, aquella que sempre deixa coses al tinter i al final de tot et deixar anar una “coletilla” introduint un comentari final al qual ja no pots donar rèplica. Doncs bé la meva “coletilla” és la següent: As sóc: Cos sà

...i si anem de concert a la mercè?

2007-09-24T21:20:00.000+01:00

Ahir per primer cop a la meva vida vaig anar a les festes de la Mercè a Barcelona. El impulsor d’aquesta decisió va ser el grup Travis, els qual van atraure moltíssima gent com jo.

El concert que va oferir davant de l’antiga fàbrica de la Dam va ser molt xulu, hi va haver una bona connexió entre el públic i els cantants. Bé pels que estàvem asseguts a terra davant d’una pantalla gegant potser no, però millor això que estar aixafat entre centenars de persones amb aromes de cervesa calenta i suat.

En definitiva una nit molt agradable amb bona música i bona companyia.

Felicitats Mercès!!

Pd: us deixo la cançó amb la que van tancar el concert i van fer saltar a tots els assistents."Why Does It Always Rain On Me". i un enllaç per si voleu veure aquesta part final del concert.

...i si fem un skating?

2007-09-19T19:43:00.000+01:00

Quina gran idea induïda pel Hans, llàstima que quan ho va proposar ell estàvem per Jaca de vacances, però quan ja estàvem per les nostres terres vem decidir que el 1 de setembre seria un bon dia per anar a patinar sobre gel.

Feia molts anys que no tocàvem una pista de gel, i semblava que fos el primer cop. Tots agafadets de la barana i anar fent voltes com a borregos. De fet els més espavilats i els que patinen sovint doncs amb mitja volta ja tenien la feina feta però un servidor va haver de fer unes quantes voltetes a pas lent. Aquella sensació que rellisques i no controles el teu equilibri es força angoixant, però a la que agafes confiança tires milles.

Això sí, heu de tenir en compte el factor confiança i agafar-ho amb desconfiança. Ho dic perquè és aleshores quan comencen les caigudes tontes i quan tothom, fins hi tot els més espavilats cauen i són objecte de riures tímids pensant que la propera podia ser qualsevol altre.

Resultat d'aquella tarda, cansament, riure, contrast fred i calor i la sensació de que el món és més petit si et trobes sobre uns patins de gel.

...i si anem a la bolera?

2007-09-16T16:52:00.000+01:00

Tots un dia o altre hem acabat responent afirmativament aquesta pregunta. Com acostuma a passar també, no és una cosa que es fa sovint amb el que el resultat de la partida pot ser entre divertit, ridícul i amb dosis de molta molta sort.

El primer que ens costa és adaptar-nos aquella sabatotes, que ja em diràs per a que serveix, perquè sempre van grans, són incòmodes i molt molt lletges. Desprès trobar la bola que millor et va, això costa un parell de tirades o tota una partida com bé ja sabeu. Però si trobes aquella bola que et va bé has de ser més ràpid que els que juguen al teu costat, perquè aquella bola és la més demandada i te la poden treure.

Un cop tenim els previs toca tirar. Això pot ser un altre dels problemes, ja que de petits ens ensenyen a caminar i anar amb bici però no a jugar a bitlles. Els estils de tirar són molts i aquí un petit resum:

Tenim els que tiren molt fort. Aquests foten gardela deixant caure de cop la bola al parquet que fa tot tremolar. Els primers cops la bola només tira una bitlla.
Tenim els que ho fan extremadament fluix. Direccionen bé la bola al principi, però llastimosament acaba o tirant sols una o dos bitlles o va fora.
Tenim els motivats. Aquests fan algun Strike, però no els hi preguntis com ho han fet, ja que ni ho saben.
Finalment hi ha els que són escèptics de tirar. Aquests acaben donant la volta al resultat i poden apallissar-te, no tenen pressió i guanyen.

Bé fins aquí 4 conclusions del dia de bitlles amb amics, un joc recomanat anar de molt en molt per garantir els riures.

...i si anem de festa major?

2007-09-11T21:10:00.000+01:00

Aquests dies que sentim que ja s’acaba l’estiu no podem deixar de recordar quants cops ens hem preguntat i si anem de festa major? Aquest estiu ha estat marcat per algunes visites a festes majors dels pobles de la gent de la colla, concretament en el meu cas han estat l’Arboç i Sant Andreu de la Barca (conegut pels amics com Sant Andreu de la patera agafa't bé la cartera).

De ben segur que vosaltres també ho heu fet a altres localitats i arribareu a diferents conclusions sobre la cultura catalana en la que vivim. Podem haver estat afortunats i ser convidats a festes on es respira tradició catalana a cada cantonada, com és el meu cas a l’Arboç, o podeu anar a festes majors on el català és difícil d’escoltar en alguna conversa, com és el cas de Sant Andreu de la Barca. Les diferències no només es troben amb d’idioma predominant, sinó amb els actes que si realitzen. Mentre que a uns s’hi fan balls de bastons, balls de gitanes, castells, correfocs i carratillades (més endavant hi ha una explicació del significat d’aquesta animalada) a l'altre trobeu sevillanes, flamenc, musica celta, paradetes de menjar (on l’olor a fregit s’impregna fins als calçotets) i casetes de tir.

Clar que si sou d’un poble com el meu podeu trobar tot això barrejat com si d’un cocktail es tractés, però que no té gaire èxit entre els seu veïns (donada la poca afluència de públic als actes) i pot arribar a despertar critiques pel simple fet de fer un concert a una zona del poble o muntar una legió de guàrdies civils per boicotejar una festa de joves com es va fer un any.

Segur que en algunes d’aquestes coses coincidireu amb mi quan heu anat de festa major i segur que d’altres també podríeu dir. Això sí, bogeries i animalades a tot arreu com és el cas de l’Arboç on s’estan mes de 30 minuts tirant coets, com si d’un castell de foc es tractés, amb la peculiaritat que el llançador el porta un home entre els seus braços i al seu voltant no paren de donar voltes diables llençant espurnes amb les carratilles (és el petard que llença espurnes i que utilitzen els diables als correfocs).

Visca la festa major!

Pd: el vídeo és la carratillada dels sonats de l'Arboç!

...i si fem la Gimcana Nocturna?

2007-09-03T21:17:00.000+01:00

Diari d'estiu: 26 d'agost de 2007

Per tercera vegada a la història Collbató organitza una Gimcana nocturna i per segona vegada els de la colla decidim participar ( tot i que amb algunes variacions de membres).

Tot va començar fent un cafè a la plaça i parlant dels actes de festa major va sortir aquest de la gimcana. De cop va sorgir una eufòria i ens vam apuntar in extremis, ja que l’havien aplaçada per aquell dissabte i la llista seguia oberta.

Ens ho vam passar molt bé. Les proves eren originals i sobretot molt divertides, ja que entre d’altres coses ens van fer caminar els 7 del grup lligats de cames, menjar una truita amb coses del bosc (feta per nosaltres i que segur que està a l’estómac d’algun senglar), despullar-nos en mig del ball del poble per fer una cadena de roba, fer ballar els gegants....

En fi, com ja va passar el primer cop que vam participar, es va demostrar que el nostre grup és el millor en revalidar la victòria de la Gimcana! Som els Rocko's i ningú ens guanyarà!!

Pd: si teniu la sort de que al vostre poble s’organitza una Gimcana Nocturna, participeu-hi! Us ho passareu molt i molt bé!

...i si celebrem el meu aniversari?

2007-09-02T17:42:00.000+01:00

Diari d’estiu: nit del 21 al 22 d’agost

Una tarda qualsevol per mi, però segons els cànons de la nostre societat un havia de prendre iniciativa per celebrar el seu aniversari. Total que fent un cafè decidim anar a Barcelona a sopar i prendre quelcom.

Així va ser, un aniversari molt agradable entre els amics de tota la vida, unes pizzes, uns riures, bon rollo... tot molt natural, com ha de ser. Per rematar la nit decidim anar al Mirabé, un lloc impressionant per prendre una copa. Les vistes de la ciutat son una passada, bona música, bons combinats. Total, un inici d’aniversari com els que m’agraden, tranquil entre amics i sense regals obligats, ja que el millor regal era compartir aquella estona amb els amics.

Un gran inici d’aniversari!

Pd: les últimes hores d’aniversari van seguir la mateixa tònica, un sopar amb el gran amic Pep. Que faria sense aquests sopars i birres? Doncs pel meu aniversari no va fallar tampoc això!

Gràcies a tots.

...i si baixem a festes de Gràcia?

2007-09-01T13:45:00.000+01:00

Diari d'estiu: nit del 19 d'agost de 2007

Com cada any, i ja tornat-se una tradició de la colla d'ambientòlegs, la Mire ens va convidar a sopar a casa seva per anar a les festes de Gràcia. Aquest any vam repetir alguns, altres van faltar i altres van ser novetat, però això no va ser impediment per gaudir de la Reglette de formatge i carn de Ca l'Udina.

També vàrem aprofitar per celebrar una mica el meu aniversari ja que aquella setmana marxava força gent de vacances i no ho podriem fer el 22 com tocaria.

Visca les festes de Gràcia i visca la reglette de l'Udina!!

Pd: ens fem grans, amb el que alguns treballàven i no vàrem anar de concert, la propera festa la farem un disabte a la nit, així tots nirem de concert.

...i si anem a Jaca?

2007-08-31T20:07:00.000+01:00

Diari d'estiu: 14-19 d'agost de 2007

Doncs després d'un parell de setmanes de pendre la desició d'on aniriem de vacances ens trobàvem a Jaca, població coneguda per una cançó que la tornada diu "Mi Jaca galopa y corta el viento cuando pasa por el puerto caminito de Jerez" i no pas "Mi Jaca me la robaron" perquè el que van robar és el carro!

Després de l’aclaració puc procedir a comentar que els 5 dies de visita a la zona de Pirineu Aragonès han estat força agradables, un primer dia en el que ens vam instal·lar i fer el corresponent sorteig d’habitacions i llits. Un segon dia on vam fer una excursió per Panticosa (allò no parava de pujar i pujar i pujar) on adalt feia un vent fresc i de baixada només ens quedava l'aigua del riu. Comentar que el nostre amic Carlos (Rocko para los amigos) va agafa ritme i no el vam veure fins a baix de tot, després no s'aguantava de les agulletes.

Al tercer dia un servidor ja estava amb febre i tot i així vaig aguantar les 5 hores de cotxe entre anar a Couterets i tornar, pujant 3 ports de muntanya, entre ells l'Obisque, i els mateixos de tornada sortejant aigua, boira, vaques, ovelles, porcs, cavalls... Un passeig maco, però excessiu per fer-se des de Jaca d'una tirada.

Al quart dia els nois van fer Ràfting, jo amb febre i angines vaig haver d'anar al metge amb la Carlota, que em va fer companyia tot el dia (moltes gràcies charli!). A la tarda seguia malalt i els nois van anar a Sant Juan de la Peña a veure un monestir enclastat a la pedra, rollo Indiana Jones, però aquest cop sense el company Lucas que va partir al mig dia amb autocar cap a BCN per seguir les seves vacances per les Canàries.

El dissabte ja em trobava millor i vàrem decidir fer el Llac d'Artuse, el qual es visita primer pujant a un "tele-ou" i desprès un trenet que et passeja durant una hora d'anada i una altre de tornada pel pirineu a la cota 2000. Unes vistes molt maques, però a la que portes 45 minuts anant a 12km/h un acaba rallat.

Finalment el diumenge abans de marxar vam fer la visita obligada a la ciutadella de Jaca, ja que sinó no haguéssim visitat el 50% del que val la pena de la ciutat (l’altre 50% és la catedral que ja haviem vist).

Aquestes doncs han estat part de les vacances, però encara queda alguna història per explicar en aquest diari d’estiu. Us deixo amb el sorteig de les habitacions, francament divertit pels que ho vàrem viure.

...i si anem a Port Aventura?

2007-08-26T11:46:00.000+01:00

Diari d'estiu: 13 d'agost de 2007

Aquest és un dels destins més concorreguts pels joves i adolescents que es troben per Catalunya, i clar nosaltres no anàvem a ser menys. Així doncs carretera i manta cap a Salou, fent parada tècnica a Barcelona per recollir a dues amigues.

Un cop arribem ens trobem el que esperàvem, CUES!. A Port Aventura hi ha cua per entra el cotxe el pàrquing, previ pagament de 6€ o 8€ (si volies zona preferent), per comprar l'entrada (i més quan la que està a taquilla és lenta i poc espavilada), per comprar un aigua, per anar al lavabo, per pujar a les atraccions... Però hem d'extreure les coses positives d'una cua, tenim temps per parlar amb gent, profunditzar sobre temes inversemblants, ja que si estàs una hora i mitja per una atracció de dos minuts com a màxim, alguna cosa has de fer. Amb el que en aquestes converses vàrem extreure idees per fer més còmodes les esperes com quan un va al mercat que treu tanda i es pot esperar fent un cafè (seria el que vàrem anomenar cua virtual), o un sistema de cadires que et van acostant a l'entrada de l'atracció... Aquestes i altres idees són les que traslladem al senyor Universal Estudios Port Aventura, perquè exigim unes esperes còmodes!!!

A tot això comentar que el Huracan Condor (caiguda lliure) és una passada, que quan et pugen als 100m i veus Tarragona t'agafa una sensació a l'estómac que flipes i quan et deixen anar l'adrenalina va a tope, quina passada d'atracció! Per altre costat també vàrem provar el Furius Bacus i només a la sortida que fa, de 0 a 135km/h en 3 segons, ja quedes amb un xoc d'adrenalina brutal i després quan recorres cap per baix, de costat i de totes les maneres possibles els camps de vinya a 5 metres de terra i de l'aigua, ja és al·lucinant.

Així doncs si us plantegeu anar a Port Aventura, no aneu en època estival que està massificat i quedeu-vos fins la nit, ja que les vistes de Salou i el mar des de 100m d'alçada són tranqul·litzants tenint en compte que després saps que cauràs jejejej!

Pd: Pugeu també a les atraccions de tota la vida com el Yucatán, ja que els riures estan garantits i no haureu de fer grans cues.

...i si pugem al Matagalls?

2007-08-25T11:33:00.000+01:00

Diari d'estiu: 12 d'agost de 2007

Com podreu esbrinar de la pregunta, no varem ser els nois els organitzadors sinó les mosses. Aquí se li acut sinó plantejar pujar al matagalls quedant a les 10 del matí al seu peu, quan tothom sabem que a la nostre colla les coses van amb una hora de retard!!

Total que arribem a les 11 a lloc i el sol era de justícia, així que va sentenciar-nos a no pujar i varia el pla inicial de pujar al Matagalls al pla B, pujar el castell de Sant Martí de Centelles.

La diada va ser força interessant, un castell mig en peu, unes vistes interessants de la plana de Vic, un dinar on varem patir a la nostre pell els efectes de la rotació de la terra (puto sol com abrasava i ens acorralava!), una piscina fugaç i un trajecte de tornada amb conversa de la perillositat de la carretera que porta fins a Vic. Que dic jo, ja podria haver una autovia de tres carrils per banda per pujar cap allà! Jajajaja! (No em matis Rosa que és per fer-te enfadar una mica sense cap ànim de que destrossin el vostre apreciat territori!)

Bé doncs vet aquí la pujada fantasma al Matagalls jejejeje!

...i si actualitzo el bolg?

2007-08-23T18:12:00.000+01:00

Perdoneu, però això d'estar de vacances ha afectat el ritme imposat en actualitzar el blog. Però breument fare les actualitzacions oportunes tal i com haurien d'haver-se realitzat en el moment dels aconteixements de les meves vacances estivals!!

Una abraçada a tots i totes!!

...i si la terra es mou? (la rèplica)

2007-08-09T12:28:00.000+01:00

Es veu que aquestes últimes hores la terra ha decidit tremolar una mica, que si ahir l'epicentre del terratrèmol el trobavem al Bruc, que si aquesta matinada a Piera, que si un de 7.3 graus a l’illa indonèsia de Java.

Senyors, senyores no us alarmeu, no hi hagut danys considerables a casa nostre i aquest fenomen (el dels terratrèmols) no el podem atribuir al canvi climàtic. Això sí, les conseqüències que puguin tenir en les zones mes desafavorides són en part per culpa del canvi climàtic, com són la desforestació, la urbanització descontrolada, la sobreexplotació de recursos naturals.

Reflexionem-hi...

...i si la terra es mou?

2007-08-08T18:49:00.000+01:00

Doncs és el que comunament entenem com a terratrèmol. I això és el que ha succeït fa una hora gairebé entre Hostalets de Pierola i el Bruch, hi hagut un moviment tectònic que ha provocat un terratrèmol de 3,3 graus a l’escala de Richter. Després d'un quart d'hora hi hagut una rèplica de 2,3 graus.

Jo particularment he notat com es movia la casa, però no he donat importància donat que estava estirat al llit mig dormit, així que m’he adonat de la situació quan m’han trucat i m’han preguntat "Eis has notat el terratrèmol" i jo clar he associat els conceptes i he caigut que no era part del meu somni, sinó que el moviment era real.

Si tu també has notat el terratrèmol, explica quines sensacions has tingut d’aquest fenomen poc comú a la nostre zona.

...i si anem de festa?

2007-08-04T11:10:00.000+01:00

#Volum 3#

El dissabte passat, després de haver-me despertat a les 4.45h i haver realitzat una jornada de immersió per sant Feliu de Guíxols, em van dir si anava de festa a La Sal Barcelona. No vaig poder dir que no, tots els amics anaven, fins i tot aquells que normalment no surten, i a més entravem per llista VIP.

Així doncs cap a Barcelona i ens trobem en mig del 4rt aniversari de La Sal Barcelona sense voler. Aquesta gent tenen un concepte molt estrany de celebrar els aniversaris, ja que en comptes de tenir gogos que estiguin de bon veure hi havia un “gordo asqueros” pujat a un podi, el DJ un frickie que tenia uns 50 anys com a mínim i la música deixava una mica que desitjar en alguns moments. Però varem ballar una estoneta i un present va forçar la fugida d'aquell lloc cap a les 4 del matí. ¨

Tot i això, els riures no van deixar-nos en tota la nit i va ser una festa força divertida com podeu comprovar al vídeo que hi ha adjunt.

...i si ens emancipem?

2007-08-03T14:03:00.001+01:00

Avui en dia el tema de la vivenda es troba en un estat crític, si ets jove no cobres suficient per emancipar-te, si ets solter tampoc, si estàs a l’atur ni ho somiïs. Així que tots optem per quedar-nos a casa els pares o llogar una habitació patera.

Però aquesta situació no la podem portar in estèrnum, ja que desprès passen coses que semblen inversemblants com el cas d’un home 61 anys és castigat sense paga i sense claus de casa per la seva mare de 81.

Així que Visca els Pisos patera!!

...i si fem submarinisme?

2007-07-29T14:52:00.000+01:00

Aquest dissabte, després d'un any de sequera, he tornat a tocar aigua i a baixar a les profunditats del mar. Ha estat un dia força complert i amb els típics contra temps de falta de pràctica com que et donin una ampolla amb una connexió que no et va bé, que no encenguis la cmèra abans de baixar a l'aigua... i després hi ha altres que et donen pel sac com que et donin una ampolla gairebé buida d'aire. Però aquests no van impedir que gaudíssim una jornada solejada de submarinisme.

Durant les immersions a 26m de profunditat varem veure molts tipus de peixos, algues, formacions coral·lines malmeses (és l'herència que ens queda dels caçadors de corall) i dues llagostes com a fet destacable. En fi que si no ho heu fet mai això de submergir-vos ho heu de provar, perquè val molt la pena!

...i si ens posem a dibuixar?

2007-07-27T19:16:00.000+01:00

Això és el que es van preguntar els autors d'aquest clip que els amics de 40Fakes han penjat al seu blog. Premeu el play i prepareu-vos per quedar amb la boca oberta, jo he flipat des del primer segon.

..i si us heu perdut algun capítol d'HEROIS?

2007-07-23T22:09:00.000+01:00

Doncs clikeu aquí i tindreu la resposta a les vostres pregàries, perquè en el blog que he trobat hi ha tots els capítols per baixar des de e_mule o pando. Així que ja podeu baixar-vos els capítols perduts o recordar els que ja heu vist!!

...i si els extraterrestres s'haguesin de treure el carnet de conduir?

2007-07-22T21:00:00.000+01:00

Molt atents a la nova feina de PIXAR. Això promet!!

Aquesta gent ha tret el vídeo ho sento, interntaré trobar-lo de nou

...i si anem de festa?

2007-07-22T19:58:00.000+01:00

#Volum 2#

Doncs aquest cap de setmana no ho teníem previst, de fet el dissabte va començar amb un sopar tard per Barcelona, per celebrar l'aniversari de la Carlota, on les màximes idees de festa era anar a casa a dormir o prendre quelcom en un bar de baix cost. Però resulta que a la diagonal va i ens trobem un argentí relacions públiques de Up&Down que ens dona passes gratis i una copa.

Bé allà ens varem dirigir i durant el camí resulta que això de la copa es va perdre, és a dir que ens va fotre el pal i com ja estàvem dins doncs ens varem quedar. A la sala Up música negre i molt estranger de vacances i ATENCIÓ Quico Matamoros a la zona VIP!!! Sí Sí Sí. Per aquells no endinsats en el món de la faràndula de pacotilla espanyola, és aquell calb que sempre crida i surt a tots els zappings.

Després baixem a la sala Down i poca gent però amb música house. Allà ens varem trobar un vell amic, que segueix com sempre, amb moltes coses i molts projecte, i que cada cop que tel trobes són diferents. En aquesta sala varem estar poc, però molt bé.

Així doncs durant el retorn cap al nostre estimat poble varem decidir que un altre dissabte tornaríem i enganxaríem l’argentí aquest que ens va donar els passes i ens haurà de convidar com ens va dir a la sortida tot disculpant-se.

...i si hi hagués llibertat d'expressió?

2007-07-21T18:04:00.000+01:00

Com bé ja tots sabeu a Espanya pots ser lliure de dir que els catalans són uns lladres, que tots els bascos son assassins, que els homosexuals són una plaga que no mereixen respirar, que tots els espanyols són uns feixistes....

Però atenció!!! com feu una caricatura de la casa real o feu unes declaracions criticant a aquesta institució us enfrontareu a totes de la llei, perquè un cop mès Espanya ha demostrat ser un país Hipòcrita i tercermundista en quan a cultura de la llibertat d'expressió.

Senyors/es ja podem sentir-nos avergonyits de viure on nosaltres a base d'impostos i esforços aixequem el país, i d'altres oprimeixen la teva llibertat acollint-se a un presumte estat de superioritat que dona tenir una corona.

...i si anem de Festa?

2007-07-16T22:23:00.000+01:00

Avui queda inaugurada aquesta secció que dedicaré a les festes d'aquest estiu 07. I no hi ha millor manera que fer-ho amb la gran nit de festa de dissabte 7 a Sitges.

Un dia màgic per sortir de festa 777!! i realment la sort ens va acompanyar ja que després de prendre quelcom pel centre neuràlgic de festa de Sitges, el carrer del Pecat, doncs varem anar cap a l'Atlantida on no hi havia aparcament i ens va tocar caminar molt. Durant el llarg camí per arribar a l'entrada, uns 15 min, veiem com gent tornava cap als cotxes dient que estava a tope i no deixaven entrar amb el que ens feia pensar el pitjor. Però com veureu al vídeo això no va ser així, ja que varem entrar i va ser tot un festival de música, sensacions, glamur...

...i si els herois fossin catalans?

2007-07-14T16:12:00.000+01:00

Aquesta idea ja ha estat treballada pels grans guionistes de Polònia, però aquí va una divagació, de collita pròpia, si els protagonistes de HEROIS fossin de Catalunya.

Hiro: Aquest és un operari de Renfe, atura el temps per a molta gent. La seva missió que la gent treballi menys temps.

Nathan: Aquest seria qualsevol polític, el qual haurà de batallar per quedar-se a la poltrona i controlar el país sense recursos, vaja com si hagués explotat.

Suresh: Catedràtic de la universitat de vic, que disposa de tan pocs recursos que ha de fer les anàlisis a la cuina de casa seva.

Sylar: un anticatalà d'aquells de l'Espanya profunda, el qual vol tot dels catalans però putejant al màxim.

Isaac: Artista exemplar de Catalunya, el qual les seves anades d'olla i excessos amb les substàncies al·lucinògenes el portaran a una mort anunciada.

Claire: Noieta adolescent que amb el seu posat indiferent no li fa mal res, es la psiquiatra que molts han de anar a veure.

Niki / Jessica: La dona atractiva que juga amb els homes i els hi ensenya la cara que més li convé i quan s'ho proposa sap fer-te mal. Li agrada demostrar que els catalans som uns calçasses.

Peter: El típic català somiador que espera que la seva societat sigui millor, però que quan xoca amb la realitat s'enfonsa.

Matt: Ell és el pilota del que més mana, no fos cas que el poc que té ho perdés, podria qualsevol empresari que es deixar influenciar del que té més amunt.

Bé doncs aquí un primer esbós del que podria ser si Catalunya tingués herois o antiherois, és a dir que faríem riure!! jejejeje!!

...i si us feu un blogspot?

2007-07-07T15:06:00.000+01:00

Donada la recent polèmica a Fotolog us animo a fer-vos un Blogspot. Aquest dona moltes més possibilitats de creació, pots penjar moltes mes fots, vídeos, comentaris, arxius, links...

Així doncs us faig una crida a que us uniu al clan de BLOGSPOT.

Ja que hi som, si algú de la direcció de blogspot em fa un donatiu per cada nou membre que entra a la seva web a través del link d'aquest comentari, li estaré molt agraït.

...i si aquest any faig...?

2007-07-03T21:30:00.000+01:00

Ja han passat 6 mesos des de les primeres promeses de l'any, si aquelles que tots fem entre raïm i estossegada, doncs ara toca fer balanç de com ho portem.

Les promeses són de molts tipus i les catalogaré de la següent manera:

En primer lloc trobem les típiques que a la setmana ja has decidit que no compliràs. Aquí trobem deixar de fumar o no fer tonteries.
Després hi ha les que, tot i que també són típiques, fem l'intent de complir com és apuntar-se al gimnàs per posar-te en forma (el primer mes vas il·lusionat i al tercer comences a dir que no saps perquè pagues, sinó vas) o aprendre anglès (vas a mil acadèmies i llàstima els horaris no van bé amb la teva feina).
En tercer lloc trobem les promeses originals, sense cap dubte origen del estat provocat per l'excés de cava d'aquella nit. En aquí trobaríem les promeses del estil cada cap de setmana sortir amb un barret diferent o la de passejar despullat per bcn si el barça guanya la champions, la lliga, la intertoto o la copa del rei i al final el destí et salva.
Finalment trobem les promeses que es compleixen. Sí sí hi ha gent que les compleix, tot i que són exemplars difícils de trobar, aquests acostumen a ser modestos i ordenats, es caracteritzen per fer molta ràbia a la gent que no compleix les promeses de principi d'any.

És clar que també hi ha gent que fa una mica de tot plegat i fa esport un més sí i un no, les classes d'anglès les fa només a l'estiu, que ho fan tot a mitges i per tant són inclassificables.

Ara després de mig any sabreu quin tipus de prometedor d'any nou sou. Que us provi molt bé fins l'any vinent on tornareu a caure amb la vostre personalitat!

...i si fem alguna cosa pel medi ambient?

2007-07-02T21:14:00.000+01:00

Passejant per la xarxa he trobat un vídeo que em recorda algun dels coneixements adquirits durant la carrera de Ciències Ambientals. Aquest noi ens fa reflexionar sobre la dualitat del problema del canvi climàtic, plantejant les conseqüències de que sigui real o fals i si s'actua en conseqüència o no.

Si us mireu el vídeo entendreu de forma senzilla que és menys perjudicial actuar amb la incògnita de si el canvi climàtic es real o no , que no fer res.

És clar que nosaltres no canviarem el món sols i els governs i grans empreses hauran de fer les grans passes. Però crec que arribarà un dia que la societat actuarà com un conjunt, com un ens viu i veurà que és més interessant invertir en canviar els hàbits de malbaratament dels recursos i explotació de terrenys. Malauradament això, com demostra la història de la humanitat, serà massa tard pels menys afavorits.

...i si ens gravem per Venècia?

2007-07-01T20:30:00.000+01:00

Últim capítol del viatge per les Itàlies per visitar les Erasmus. Com ja bé coneixeu la història d'aquestes aventures solament diré que a diferència de Dolomites en aquest vídeo els protagonistes canvien. Ara un dels personatges només aporta uns peus i entra una nova protagonista, d'origen grec. Per altre costat també observareu que no hi ha cap cotxe en aquest capítol, fet diferencial d'aquesta bella ciutat. Però si voleu saber més haureu de veure el vídeo o llegir el llibre (en cas que algú tingui la santa paciència per redactar les nostres històries per Europa i el món).

...i si anem a Dolomites?

2007-06-28T19:11:00.000+01:00

Aquesta és la pregunta que no varem poder respondre els homes, ja que estava tot decidit per les dones (com sempre en aquesta vida), però després del viatge i l’experiència cal dir que va ser un encert partir el nostre viatge a Itàlia en dos. Els dos primers dies al parc natural de Dolomites per veure les Tre Cime di Lavaredo i allotjar-nos al refugi d'Auronzo (2300 m) al seu peu.

Aquesta part del viatge per Veneto va tenir algunes anècdotes, sobretot amb el nostre súper cotxe!! Com podreu veure en el vídeo que adjunto les muntanyes i el cotxe són els grans protagonistes i els que segurament més recordarem.

...i si celebrem la revetlla a la platja?

2007-06-24T15:47:00.000+01:00

Ahir, revetlla de Sant Joan varem decidir anar a fer festa a Vilanova i la Geltrú, on hi havia varis escenaris repartits dins les seves platja on es punxava tot tipus de música actual.

Pels que mai heu celebrat una revetlla a la platja, aquí quatre coses de l’experiència de ahir:

Punt 1: Portar molt de gel, no és per a que us el llenceu per sobre, sinó per les begudes.

Punt 2: Portar molta beguda, les barres a la platja són cares i el botelló aquest dia és permès.

Punt 3: Portar roba de recanvi, no se sap qui acabarà a l’aigua a mitja matinada.

Punt 4: Ballar amb bambes pot provocar-te que tinguis sorra tot l’estiu als peus, així que millor descalç tot i la incomoditat de fer les teves passes sobre la sorra.

Punt 5: Per molt calorós que siguis una “rabequeta” no va malament cap a les 5 del matí.

Punt 6: Tindre molta paciència amb els petards, ja que la inconsciència d’algun pot treure’t de les teves caselles.

Punt 7: Si condueixes els mossos et diran bon dia.

Punt 8: Procurar no tenir dinars familiars el següent dia, suposarà que dormiràs poc.

Punt 9: Portar coca per menjar, a les 4.30h l’estómac començar a dir-te "Eis col·lega vull quelcom per picar".

Punt 10: Sobretot tenir controlat en tot moment les pertinences, sinó podeu trobar a faltar motxilles, sabatilles, tovalloles, documentació...

Desprès d’aquest decàleg del bon "revetllador" de platja, ja només em quedar dir que si no ho has viscut, fes-ho! Val la pena!!

...i si no veu venir a la ignaguració d'Habitat?

2007-06-20T21:05:00.000+01:00

Això que veieu és el que us veu perdre si no vareu estar a la ignaguració de l'exposició de fotografies de Astuta al Bar Solà. Però encara teniu fins a setembre per a poder gaudir de la feina de Dario Rumbo, ja que romandrà exposada a l'entrada del bar i podreu prendre un cafè mentre mireu les fotografies.

...i si fem videos de les vacances?

2007-06-16T20:02:00.001+01:00

Sempre hi ha aquell/a pesat/da que està tot el dia fent fotos i videos de tot allò que feu, aquesta persona plena de pasciència i entusiasme pot arribar a desquiciar algú en algun moment, però que farieu un cop heu tornat de les vacances sense els records plasmats per aquests motivats.

Dels fruits collits per gent com aquesta i una mica de dedicació sorgeixen videos com aquests i fotografies com les del nostre space.

... i si fem exposicions al Bar Solà?

2007-06-15T17:39:00.000+01:00

Ahir va ser la ignaguració de la primera exposició de fotografies de Astuta al BAR SOLÀ. Va venir molta gent i d'entre ells els amics dels amics dels amics que van coincidir que el que fan aquesta gent dels 40 gurus és molt original i creatiu. Durant les dues hores i mitja que va durar la jornada hi va haver projeccions dels projectes dels 40gurus, vídeos, menjar i molt de beure per calmar la calor que feia ahir a BCN

L'exposició sorgeix del projecte HABITAT de Dario Rumboi estarà fins el setembre exposada al Bar Solà.

PD: La foto és de la representació d'ambientolegs promoció 02-06

...i si regalo una entrada pel GP de Catalunya?

2007-06-11T19:59:00.000+01:00

Farà uns mesos vaig decidir regalar al meu germà una entrada per veure el Gran Premi Cinzano de Catalunya de Motociclisme al Circuit de Catalunya. El resultat ha esta el següent:

Aixecar-se dora 3 dies seguits i d'aquests l'últim el que més.
Agafar moreno del sòl de div, ja que els altres ni ens va tocar a la tribuna de recta.
Patir cabarabana de tornada.
Gaudir dels progressos de cada un dels pilots i sobre tot dels de Rosi!!
Alucinar amb la valentia de Pol Espargaró.
Flipar amb la velocitat punta de les Ducati.
Envejar a la gent Vip que es pasejava per Pite Line.
Babejar amb les models que acompanyen els pilots.
Agafar tots els regals que es feien a l'entrada, sobretot les Gilette Fusion.
...
I sobretot molt molt de soroll!!!

Com veieu és una experència que val molt la pena de que la proveu!!! Endavant!!!

Pd: Per cert enrecordeu-vos de quan regaleu la entrada comprar una per vosaltres, ja que des de casa no viureu totes aquestes sensacions que he descrit i que val la pena viure!

Pd2: si cliques a la foto podràs veure un resum de la cursa de Moto GP

... i si anem a Venècia?

2007-06-07T19:24:00.000+01:00

Aquesta pregunta la podeu plantejar de moltes formes i en molts tipus de persones depenent del viatge que voleu fer. Venècia és una ciutat per anar amb amics i conèixer la ciutat caminant amb algú que està fent l'Erasmus allà, amb la parella per passejar amb gòndola i deixar-se endur per l’amor de la ciutat, amb ningú i perdre’t pels carrers mentre deixes que les sensacions i la tranquil·litat t’envaeixi... Després pots decidir veure més coses apart de la ciutat i desplaçar-te per la regió amb tren o cotxe.

Nosaltres hem visitat Venècia amb gent que està d'Erasmus allà i hem gaudit de les tres cimes de Lavaredo al parc natural de Dolomites, situat al nord de la regió, i hem passejat pels carrerons i les illes. La conclusió és que si feu el mateix que nosaltres teniu assegurat un viatge complet i inoblidable on descobrireu una ciutat i unes muntanyes diferents a les que estem acostumats.

Si un dia us plantegeu aquesta pregunta, feu el possible per poder experimentar les sensacions del nord de Itàlia!

CLIKA A LES FOTOS I VEURÀS EL VIATGE!!